Nova Càtedra sobre la llibertat religiosa a Blanquerna

(Laura Mor –CR) El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha concedit una subvenció per a promoure i liderar un nou espai de recerca i divulgació a la Fundació Blanquerna - Universitat Ramon Llull. Es tracta de la nova Càtedra sobre llibertat religiosa i de consciència. Un projecte que ha de servir per apropar a la ciutadania el reconeixement i l’abast del dret fonamental i el principi de no discriminació per motius religiosos.

La nova Càtedra actuarà en tres àmbits. El principal i més innovador serà l’avaluació de la situació de la llibertat religiosa i de consciència a Catalunya: a partir de l’anàlisi casos i de la legislació i de les polítiques públiques. També incidirà en el fet religiós a Catalunya; i en la difusió, la comunicació i l’accés a les dades obertes en relació amb el fet religiós. Els promotors se centraran en Catalunya, però també busquen crear sinergies en l’àmbit estatal i internacional.

“A Catalunya ningú no ha fet mai un anàlisi sistemàtic de casos de vulneracions de la llibertat religiosa”, apunta Eduard Ibáñez, investigador i coordinador de la Càtedra. Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, Llicenciat en Filosofia per la Universitat Ramon Llull i Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, Ibáñez és director de Justícia i Pau Barcelona, professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i autor del llibre La lluita per la llibertat religiosa i de consciència (Claret, 2019).

Ibáñez serà al capdavant d’aquest nou ens junt amb la periodista i teòloga Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. Doctora en Ciències Socials –Comunicació– per la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, Díez és professora i Vicedegana de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna - Universitat Ramon Llull de Barcelona, i directora de Global Engagement a Aleteia.org. Amb Eduard Ibáñez coincideixen també en el patronat de la Fundació Catalunya Religió, l’un com a president, l’altra com a vicepresidenta.

Recerca i divulgació

El pla de treball de la Càtedra preveu publicar un Informe bianual sobre la Llibertat Religiosa i de Consciència a Catalunya, celebrar un Congrés Internacional, organitzar tres focus grups, crear una guia digital sobre el fet religiós a Catalunya, fer formació en verificació de dades sobre el fet religiós a Catalunya, crear un mapa interactiu i convocar un premi anual de Treballs Finals de Grau i Treballs Finals de Màster sobre la Llibertat Religiosa i de Consciència a Catalunya.

Pel que fa a la metodologia, els investigadors crearan un registre de casos, entrevistaran entitats i recolliran dades d’actes de discriminació que són poc visibles. A quina mena de situacions es refereixen? En l’àmbit d’agressions de particulars, alguns exemples serien tots els episodis contra l’obertura de mesquites, el trencament o obstrucció de panys amb silicona, concentracions, scratch o intimidacions a líders religiosos, danys causats a centres de culte o interrupcions de celebracions religioses. Tot aquest treball tindrà com a marc de referència acadèmic l’Observatori Blanquerna.

Se centraran sobretot en actes directe d’incitació a l’odi o la violència, així com discriminacions laborals relacionades amb les creences religioses, com les que pateixen algunes dones musulmanes que fan servir el vel. Però també contemplen el seguiment legislatiu i de les administracions que puguin afectar a la llibertat religiosa, com ara les dificultats per rebre assistència religiosa en determinats àmbits (presons, CIE, hospitals...), els obstacles per desenvolupar activitats religioses o les traves administratives injustificades per obrir centres de culte.

El 30 de novembre de 2020 el DOGC va publicar les bases reguladores per a la concessió d’una subvenció pluriennal destinada a aquesta finalitat, a la que també va optar la Universitat Autònoma de Barcelona. La Direcció General d’Afers Religiosos ha estat l’òrgan competent per a l’ordenació i la instrucció d’aquesta convocatòria. La resolució dota a la Fundació Blanquerna de 100.000 euros provinents del pressupost del Departament de Justícia.