Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Menys teoria i més experiència, més obertura al món digital, amb sintonia amb l’ecologia integral i en clau comunitària. El nou Directori per a la Catequesi que s’ha presentat aquest dijous al Vaticà assumeix el repte de fer comprensible el missatge de Jesús en un context de “transició cultural”. El text proposa un seguit d’orientacions i principis que coincideixen amb el nou itinerari de catequesi que impulsa el Secretariat Interdiocesà de Catequesi a casa nostra.

“La velocitat amb què es modifica el llenguatge, i amb ell les relacions conductuals, deixa entreveure un nou model de comunicació i de formació que afecta inevitablement també a l’Església en el complex món de l'educació”, ha dit Rino Fisichella durant la presentació del document. El president del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització ha apuntat com a qüestions nuclears de la catequesi el ‘kerygma’ o primer anunci de la fe basat en l’amor de Déu; la via pulchritudinis i l’experiència de la bellesa amb el patrimoni artístic de cada església local; i la vivència del misteri de Déu, a partir del silenci i la contemplació.

El nou Directori proposa una catequesi que “permiti descobrir que la fe és realment una trobada amb una persona abans de ser una proposta moral”. Reforça així les intuïcions que han portat el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears (SIC) a renovar mètode i pedagogia. Des de 2017 el SIC va iniciar una reflexió per adaptar estils, formats i llocs des d’on comunicar el missatge de Jesús entre petits i grans.

Coincideix amb la proposta del SIC en l’aposta per la catequesi familiar i des de la comunitat cristiana, per la nova cultura digital, i per fer experiència de la fe amb espais de pregària i silenci. Segons el director del SIC, Joan Àguila, es tracta de comunicar la fe des d’una “catequesi inculturada”.

Entre els documents previs que incorpora el nou directori, hi ha també l’encíclica Laudato Si i l’atenció a la crisi ecològica. Es pretén d’aquest manera, apunta Àguila, “que la parròquia que acull sigui una 'ecoparròquia', en harmonia amb l’entorn i que això sigui part del missatge catequètic que nosaltres volem donar”.

Una pedagogia eficaç

Entre d’altres qüestions bàsiques, el nou Directori reivindica una pedagogia eficaç. Segons apunten des de Roma, això passa per superar l’esquema de catequesi escolar, que estableix una relació mestre-alumne i que segueix un mateix calendari de curs; també es vol evitar una proposta formativa finalista amb l’únic horitzó de rebre un sagrament; o fer de la confirmació “una estratègia pastoral” que busca “no perdre el petit ramat de joves”.

Capellans, diaques, religiosos i els milions de catequistes que ofereixen aquest servei de forma voluntària arreu del món són les persones més implicades en l’ús d’aquest nou Directori. Amb tot, el text s’adreça en primer lloc als bisbes, considerats els primers responsables de la transmissió de la fe, i a les conferències episcopals i les seves comissions per a la catequesi.

El Directori per a la Catequesi ofereix orientacions, reflexions i principis fonamentals, més que no pas aplicacions immediates o directrius pràctiques. Els anteriors directoris, de 1971 i de 1997, “han marcat aquests últims cinquanta anys de la història de la catequesi”, segons el president del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització. Aquest nou text aprovat és el tercer Directori des del Concili Vaticà II.

El 2010 Benet XVI va crear el dicasteri per a la Nova Evangelització, que assumeix la competència sobre la Catequesi, que fins aleshores depenia de la Congregació pel Clergat. En resposta a les indicacions de l’Evangelii Gaudium del papa Francesc, el maig de 2015 es presenta un primer esborrany amb el títol ‘Catequesi i Nova Evangelització’. El Pontifici Consell decideix actualitzar el Directori de 1997. S’inicia un temps d’anàlisi i de consultes d’abast internacional. Després d’un període de correccions i de redactar dotze esborranys, el papa ha aprovat l’última redacció el 23 de març, després de gairebé de sis anys de feina.