Vés al contingut
Autories
Imatge de l'autor
Nom
Cognoms
lucia-caram-caravana
Fotografia: D'esquerra a dreta Cristina Cabañas, Gabriel Prat, Sor Lucía, Joan Santacreu i Pau Relat [Catalunya Religió]
Galeria d'imatges

Si s’està parlant d’alguna cosa darrerament és de la futura visita del papa Lleó XIV a Barcelona. Ara bé, abans de la vinguda del pontífex a la ciutat s’ha de tenir present un altre acte que tindrà lloc davant les portes de la Sagrada Família: la benedicció de sortida de la caravana solidària que Sor Lucía Caram ha organitzat davant del quart aniversari de l’inici de la guerra a Ucraïna i que té per objectiu ajudar i acompanyar el poble ucraïnès mitjançant un corredor humanitari que facilitarà a la població ambulàncies, generadors elèctrics, desfibril·ladors i motxilles d’emergència mèdica.

Tal com ha explicat la religiosa i activista en una roda de premsa celebrada aquest dimarts, aquesta caravana compta amb el suport de dos pontífexs. A principis del setembre passat Sor Lucía va ser rebuda en audiència pel papa Lleó XIV amb qui va poder parlar durant més de 50 minuts sobre la situació que ara mateix s’està vivint a Ucraïna. Però, a més a més, Caram també ha indicat que a partir d’uns diners rebuts com a deixa del papa Francesc s’ha pogut comprar un vehicle que encapçalarà la caravana que sortirà el dia 20 de febrer, a les 10.30 des de la Plaça de la Sagrada Família (Carrer Marina) —després d’haver estat beneïda per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella— i que pretén arribar a la frontera ucraïnesa el dia 23, tres dies més tard.

El corredor de la bondat: salvar vides al front

La presentació del corredor humanitari ha estat marcada per un to d’urgència i d’emoció. Sor Lucía ha començat explicant missatges que havia rebut poques hores abans des d’Ucraïna. “Aquesta matinada m’escrivien des de Kíiv: menys setze graus, sense electricitat ni calefacció, amb atacs massius contra infraestructures. Deien: Rússia ens vol congelar fins a morir”. Per a la religiosa, no hi ha dubte que el moment actual és “el pitjor de tota la guerra”. “Abans parlàvem de vida. Ara ja parlem de supervivència”, ha sentenciat.

“Abans parlàvem de vida. Ara ja parlem de supervivència”

Caram ha insistit que el conflicte ja no és llunyà ni aliè. “Putin ha declarat la guerra a Europa. Ucraïna està defensant les nostres fronteres”, ha afirmat, tot alertant contra el perill de la indiferència. “No podem parar la guerra, però no podem quedar-nos amb els braços plegats. Podem salvar vides. Podem fer visible que hi ha una mobilització ciutadana i empresarial real, no només de paraules.”

Una caravana amb cor i compromís

D’aquesta convicció neix el que ella mateixa ha batejat com “el corredor de la bondat”, que no només transportarà ambulàncies i material mèdic, sinó que acompanyarà un grup de ferits de guerra que han rebut atenció a Barcelona i tornen a casa seva a Ucraïna. L’objectiu immediat és reunir ambulàncies, vehicles tot terreny, pick-ups i material mèdic per portar-los fins a zones properes al front. “Ens expliquen que, si un ferit no és atès en quaranta minuts, mor dessagnat. Una ambulància pot salvar unes cent vides. Costa quinze o vint mil euros. És molt? No, si pensem que és per salvar persones”, ha dit, mirant directament als periodistes.

“si un ferit no és atès en quaranta minuts, mor dessagnat. Una ambulància pot salvar unes cent vides”

Actualment, la caravana ja compta amb set ambulàncies, dos pick-ups i un 4x4, però l’horitzó és molt més ambiciós. “Volem una caravana que col·lapsi l’AP-7 de sortida cap a l’est”, ha resumit Pau Relat, president de Fira de Barcelona. “Aquí no es tracta de col·laborar des de la distància, sinó de comprometre’s. Sor Lucía aconsegueix això: que la gent passi de l’opinió a l’acció.”

El recorregut de la caravana serà clar i ben estructurat:  una vegada els membres del comboi hagin passat la frontera i entregat el material a les autoritats ucraïneses,  tornaran en avió via Polònia el 23 a la tarda o el 24 al matí, mentre que Sor Lucía i dos persones més entraran a Ucraïna per supervisar el lliurament final.

Un fruit de la col·laboració social i empresarial

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha alertat contra el cansament i el cinisme. “Hi ha fatiga mediàtica, hi ha escepticisme, hi ha la sensació que tot és massa complicat. Però davant d’això, el que toca és actuar. No és veritat que tot sigui igual. Aquí hi ha un país que intenta defensar la seva llibertat i un altre que bombardeja infraestructures perquè la gent es mori de fred.”

“Hi ha fatiga mediàtica, hi ha escepticisme, hi ha la sensació que tot és massa complicat”

També s’hi ha sumat FIDEM, la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora, que impulsarà una campanya per finançar com a mínim una ambulància. “Tant ajuda qui dona cinc euros com qui en dona quinze mil”, ha recordat Cristina Cabañas. La presidenta de la Comissió de Valors, Imma Marín, ha explicat que es posarà en marxa un micromecenatge. “Volem una ambulància FIDEM rumb a Ucraïna. Però sobretot volem posar davant del mirall empreses i persones i preguntar-nos: què puc fer jo?”

Parlem de persones, no de guerra

Gabriel Prat, president de la Fundació Convent de Santa Clara, ha volgut posar l’accent en la dimensió humana del conflicte: “Cada vegada que hi anem, l’únic que veiem créixer són els cementiris. A un costat entra un fèretre, a l’altre una excavadora fa forats. Aquest és el soroll de la guerra.” I ha afegit: “Tot el que portem s’utilitza. Veiem circular les ambulàncies que hem enviat. Estem parlant d’ajudar persones, no d’ajudar una guerra.”

Sor Lucía ha tancat la roda de premsa amb un missatge clar i esperançador: “Som intolerants davant qualsevol guerra. Però encara més quan aquesta guerra és a Europa. Volem resistir amb el poble d’Ucraïna. I resistir, avui, vol dir enviar ambulàncies, generadors i mans que ajudin a salvar vides.”

Persones

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.