Vés al contingut
Catalunya Religió

Arran de la polèmica pels abusos a menors, la Conferència Espanyola de Religiosos ha emès un comunicat on demana honestedat i transparència per superar la crisi. El document incideix en la prevenció dels abusos a menors, especialment en aspectes “com la selecció dels candidats a la vida religiosa i al sacerdoci, la seva avaluació psicològica, espiritual i apostòlica durant la seva formació i la maduresa afectiva exigida a aquells que assumeixen una opció de vida cèlibe i que, havent-la assumit, demanen ser ordenats preveres”. El religiosos de la CONFER, on està integrada la Unió de Religiosos de Catalunya, també assumeix “el desig d'acollir, amb tot l'afecte que ens és possible, les víctimes i els seus familiars, als quals s'ha ferit tan profundament; volem escoltar les seves angoixes i solidaritzar-nos amb el seu dolor i reclam de justícia”. Aquest és el text complert del document:

"I qui acull un infant com aquest en nom meu, m’acull a mi. Però el qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar…" (Mt 18,5-6)

Els religiosos i religioses d’Espanya estem compromesos en la nostra tasca apostòlica, del tipus que sigui, amb el respecte a la vida i als drets dels més pobres i dels més vulnerables de la societat. Molts dels nostres germans i germanes han dedicat i continuen dedicant les seves vides, amb un lliurament exemplar, a la tasca educativa, pastoral i social d’infants i joves que constitueixen una de les franges importants entre els més vulnerables del nostre món.

Des d'aquest compromís i dedicació, Confer considera un deure manifestar una paraula pública davant la gravetat dels fets d'abusos a menors que s'imputen a sacerdots i religiosos. Són fets doblement greus: davant les lleis civils i la societat, però més encara davant l'Església, ja que han estat comesos per persones que gaudien de la confiança dels pares, dels mateixos infants i joves i de la comunitat eclesial. S'ha manifestat una conducta en flagrant contradicció amb el testimoni que exigia aquesta confiança fundada en la seva condició de sacerdots o religiosos.

Són delictes que transcendeixen el lloc on han estat comesos i es converteixen en una taca global per a la vida consagrada i, per tant, per a l'Església. Des d'aquí volem manifestar el desig d'acollir, amb tot l'afecte que ens és possible, les víctimes i els seus familiars, als quals s'ha ferit tan profundament; volem escoltar les seves angoixes i solidaritzar-nos amb el seu dolor i reclam de justícia. Som conscients que per a això cal reconèixer davant Déu i davant la societat la gravetat i la culpabilitat de les actuacions comeses contra infants indefensos i el tractament d'ocultació que institucionalment, durant molt de temps, se'ls ha donat. Aquest reconeixement públic de l'Església l'ha fet el mateix Papa amb humilitat, sinceritat i valentia. Els religiosos i les religioses, membres amb especial responsabilitat pastoral en l'Església, ens sentim solidàriament consternats i avergonyits, disposats a cercar remeis eficaços "per garantir que en el futur els infants estiguin protegits de semblants delictes" (Benet XVI, Carta pastoral als catòlics d'Irlanda, n. 2). A la vegada, emanem la Gràcia de la Misericòrdia de Déu per a aquells que han traït la confiança dels més vulnerables i el ministeri sacerdotal, a fi que obtinguin el perdó de Jesucrist reconeixent la gravetat dels seus actes i sotmetent-se a l'exigència de la justícia humana.

Manifestem amb afecte filial la nostra solidaritat a Benet XVI i l'acompanyem amb la nostra oració en aquestes circumstàncies tan doloroses per a l'Església. Hem d'aprendre de la seva actitud i manera d'afrontar amb rectitud i fortalesa aquest temps difícils, en què no falten crítiques i insinuacions infundades a la seva persona i a l'Església. Hem d’aprendre del seu amor a la veritat, del seu desig de transparència, de la seva humilitat per reconèixer el pecat d'alguns fills de l'Església, del seu dolor pel dany tan profund ocasionat a víctimes innocents.

Són situacions que han de fer reflexionar els Superiors sobre aspectes com la selecció dels candidats a la vida religiosa i al sacerdoci, la seva avaluació psicològica, espiritual i apostòlica durant la seva formació i la maduresa afectiva exigida a aquells que assumeixen una opció de vida cèlibe i que, havent-la assumit, demanen ser ordenats preveres. D'una banda, els qui assumeixen la castedat pel Regne de Déu com una opció de vida tenen el repte d'assolir el seu ple desenvolupament personal a través d'un equilibri savi i madur en la seva integració social i en la comunitat religiosa. D'altra banda, han de ser ajudats en aquest procés humà i espiritual. A més, els Superiors no només han de prestar atenció a la maduresa afectiva dels sacerdots i religiosos, sinó també de tots aquells que col·laboren amb els religiosos i religioses en les institucions educatives, socials i pastorals.

Aquesta atenció particular, acompanyada d'una sensibilització i formació adequada, serà garantia d'una eficaç prevenció de possibles abusos a menors en el futur. Cal igualment adoptar totes les mesures que es considerin pertinents per recuperar la confiança i la seguretat de la societat en els educadors, religiosos i laics, sense la qual no és possible formar persones madures ni cristians adults en les seves relacions interpersonals.

Finalment, volem manifestar el nostre compromís davant la societat i l'Església de cerca de la veritat, de transparència, de col·laboració amb la justícia i de suport a les víctimes, convençuts que només l'honestedat i la transparència, com ha dit el Papa, restabliran el respecte i l'afecte per l'Església.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.