Amb motiu del Dia de la Reforma, que se celebra aquest 31 d’octubre, la pastora protestant Noemí Cortés, presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, ha passat pel vídeopòdcast de Catalunya Religió La Rebotiga. Cortés reivindica el llegat de Martí Luter com un punt de partida “no per trencar, sinó per reformar”. “Luter estava dins de l’Església. Ell no volia trencar amb res, sinó tornar als inicis i donar més valor a moltes coses que s’havien perdut”, explica.
Per a Cortés, aquest esperit continua viu en el món protestant: “L’Església sempre és reformada. No ens hem quedat amb com va començar, sinó que anem renovant i canviant.” El Dia de la Reforma, diu, “no és un dia de grans celebracions, però sí un moment per recordar aquest nou camí cap a una fe més propera a l’Evangeli i a la Paraula de Déu com a guia per a la vida quotidiana”.
“La impremta va ser el gran motor de la Reforma”
La pastora subratlla el paper històric de la Reforma en la transformació del pensament europeu: “El segle XVI va ser un moment de molts canvis a la societat. L’aparició de la impremta va ser clau perquè la Bíblia pogués arribar en la llengua del poble i la gent la pogués entendre.”
També recorda la dimensió social i cultural del moviment: “Luter va ser el primer a dir que totes les nenes havien d’anar a l’escola i que l’educació havia d’arribar a tothom. I fins i tot va canviar la música d’església, perquè la gent pogués aprendre la doctrina cantant.”
“El desconeixement genera por”
A Catalunya, explica Cortés, “hi ha moltes esglésies protestants diferents, perquè el protestantisme és molt ampli”. Ella mateixa forma part d’una de les comunitats històriques, les Assemblees de Germans, presents al país des de 1869. “Som una església molt d’aquí, molt catalana en la manera de fer, però també dins del protestantisme hi ha un moviment plural que inclou luterans, anglicans, presbiterians, baptistes o pentecostals.”
Preguntada per la diversitat i per la presència mediàtica d’alguns rostres vinculats al protestantisme, com el futbolista Dani Alves els últims dies, respon amb naturalitat: “La fe és una cosa molt personal i íntima. Si la seva fe l’ajuda a trobar un camí coherent i bo, perfecte. Però és trist que només ens fixem en els fets anecdòtics o escandalosos. La fe és molt més que això.”
Per a ella, el principal repte és trencar el desconeixement: “Tot allò que no coneixem ens genera por. Per això és important fer-nos visibles i mostrar que som part de la societat. No ens mengem a ningú! Qui vulgui, pot venir a veure un culte i marxar quan vulgui.”
“L’Església ha de servir la societat”
La pastora defensa que les comunitats protestants sempre han tingut vocació de servei. “Quan vam començar, al segle XIX, la prioritat era alfabetitzar. L’analfabetisme era terrible, i l’Església va crear escoles i hospitals per atendre la gent”, recorda.
Avui, la seva comunitat continua implicada en la dimensió social: “Ara el problema no és l’analfabetisme, és la pobresa. Treballem cada setmana en el repartiment d’aliments en coordinació amb serveis socials.” Més enllà de l’ajuda material, Cortés reivindica “acompanyar també la soledat”: “Hi ha molta gent gran i nouvinguda que està sola. Tots som fills de Déu i ens hem d’apropar a l’altre, encara que sigui molt diferent de nosaltres.”
“Els cementiris protestants són una part oblidada de la nostra història”
Una de les línies d’estudi de Noemí Cortés és la recuperació de la memòria dels cementiris protestants a Catalunya. “Els no catòlics no podien ser enterrats als cementiris, perquè eren propietat de l’Església. Això va obligar moltes comunitats a comprar terrenys per poder enterrar els seus morts.”
A Barcelona, explica, “hi havia recintes especials a Sant Gervasi, Sant Andreu, les Corts i Poblenou”. Aquests espais, sovint anomenats “recintes lliures o de dissidents”, acollien “protestants, maçons, republicans, suïcides o qualsevol persona que no morís dins de la fe catòlica”.
Ara, Cortés treballa amb l’empresa Cementiris de Barcelona per reconèixer aquests espais: “No volem cap reparació econòmica, només històrica. Que consti que hi va haver un cementiri protestant i que es visibilitzi en les visites guiades. Formem part d’aquesta història.”
“Durant el franquisme parlar català era impossible”
Cortés també recorda els anys difícils per al protestantisme i per al català: “Durant el franquisme, parlar català era impossible. Si ja eres protestant i catalanoparlant, la cosa es complicava molt.”
Les esglésies van sobreviure gràcies a les trobades domèstiques: “La gent es reunia a les cases, en grups petits, per no despertar sospites. Entrava la policia, quedaven fitxats, alguns eren empresonats. Era un risc real, però la gent hi anava igual, perquè creia.”
La Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya va néixer precisament “per dotar el poble català d’eines per viure la fe: traduir la Bíblia, els himnes i els materials”. L’any passat, aquesta tasca va ser reconeguda amb el Memorial Cassià Just. “Per mi és molt íntim: jo no puc parlar amb Déu en castellà. Li parlo en català, com als meus fills o a la meva mare.”
“Els joves tenen moltes opcions, però l’Església ha de ser comunitat”
La pastora admet que arribar als joves és un repte. “La societat ofereix moltes opcions i costa mantenir un compromís. Potser una església més clàssica com la nostra no és tan atractiva com altres més modernes, però el nostre valor és la comunitat. M’agrada saber com se diu la persona que tinc al costat i què li passa.”
També demana als mitjans “mirar més enllà de les notícies negatives”: “A les esglésies hi passen moltes coses boniques. Si en parléssim més, potser la visió dels joves canviaria.”
