Míriam Díez: "El cristianisme ha nascut per ser comunicat"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Míriam Díez, periodista, doctora en comunicació i llicenciada en teologia, és la directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. El caputxí Josep Manuel Vallejo l'entrevista per Catalunya Franciscana, amb l'estil habitual pausat i profund de la revista. Un relat que s'inicia en el seu arrelament gironí i arriba fins l'actual dedicació al món de la comunicació i la docència.

L'entrevista ofereix una mirada al cristianisme des del món de la comunicació: "Que es pot comunicar el cristianisme, a mi em sembla una evidència, perquè és una religió que ha nascut per a ser comunicada". Míriam Díez remarca que "el cristianisme, la gràcia que té és que s’incultura i, per tant, a cada lloc i en cada època, a tothom. La seva tasca de reinventar-se i de veure de quina manera ho pot fer millor".

La lectura, "en la literatura hi ha les respostes a moltes de les coses que al llarg de la seva vida necessitaran tenir"; el contacte amb els alumnes, "les noves generacions ja no són anticlericals, són indiferents"; o l'experiència eclesial que va de l'Acció Catòlica als anys viscuts a Roma, "s’ha de tenir molta calma a l’hora de jutjar grups diferents que hi ha dintre de l’Església"; són alguns dels temes l'entrevista.

Una conversa que té com a eix l'experiència de vida i el cristianisme: "Crec que el cristianisme té una força regeneradora, creadora i d’esperança molt gran".

L'entrevista ha estat enregistrada a la capella de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna i la podeu llegir sencera al blog de Catalunya Franciscana.  

Ja em perdonaran perquè no hauria d'escriure aquest comentari. És ajudar-los a que es parli d'elles i d'ells, que és el que volen. Però com aquest blog tampoc no el llegeix tanta gent i menys encara en un cap de setmana llarg, ens hi posarem.

“La solució al sensellarisme no és obrir més albergs”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Pere TarrésLa nit del 17 al 18 de maig tindrà lloc el recompte de persones que dormen al ras a Barcelona, organitzat per la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL) amb la participació de 1.000 voluntaris. Aquesta xarxa la conformen entitats com ara Càritas Diocesana de Barcelona, Serveis Socials de Sant Joan de Déu, les Filles de la Caritat o la Comunitat de Sant Egidi, entre d'altres.

Darrera el Recompte hi ha David Vázquez Villamor, educador social format a la Facultat Pere Tarrés – URL i psicopedagog. Des de la Fundació Pere Tarrés l’han volgut entrevistar per conèixer més a fons què promou la iniciativa del recompte de persones sense sostre.

Quan i com serà el recompte?

Aquest any realitzem una nova edició del recompte des de la XAPSLL, formada per 33 entitats i organitzacions de l’àmbit de les persones sense llar en general, ja sigui gestionant equipaments, menjadors socials, centres oberts, centres d’acollida o habitatge social; que es farà la nit del dimecres 17 al dijous 18 de maig.  Per ampliar la sensibilització, s’ha volgut fer un recompte per districtes de tot Barcelona i s’han previst 13 punts distribuïts per casals de barri, centres cívics, ateneus i seus dels districtes de la ciutat.

Com podem fer-nos voluntaris i formar part del recompte?

Per a formar part del recompte s’ha de ser major d’edat i no cal tenir experiència prèvia. Des de la XAPSLL es recomana portar smartphome amb la bateria carregada per a poder fer servir l’aplicació mòbil que s’utilitza per a dur a terme el recompte. A més, també aconsellem tenir previst un mitjà de transport per tornar a casa, ja que l’activitat acabarà en plena matinada. Tothom que hi estigui interessat pot inscriure’s al web.

Per què feu el recompte?

El recompte té una doble missió, conèixer l’abast del sensellarisme a Barcelona i sensibilitzar a la població de la problemàtica de les persones sense llar. El recompte permet tenir una fotografia de la ciutat, és a dir, a banda de conèixer les localitzacions, els llocs que potser han passat per alt en la feina quotidiana dels educadors de carrer, permet saber de quantes persones sense llar estem parlant.

Per altra banda, el recompte és una eina que permet sensibilitzar a la població. Per això hem fet especial incidència en els 13 punts distribuïts per la ciutat, fet que implica que punts que no han estat en contacte amb aquesta problemàtica, o que han passat per alt, preguin consciència i al mateix temps puguin participar en una acció comunitària.

En quins barris de Barcelona es concentra el fenomen del sensellarisme?

Tot i que podria semblar que el sensellarisme es concentri a Ciutat Vella, ara mateix hi ha més persones dormint al carrer a l’Eixample i Sant Martí. El fenomen s’ha anat desplaçant gràcies a la intervenció al carrer al districte de Ciutat Vella. La majoria de les persones que dormen al carrer es concentren a la meitat sud de la ciutat, tot i que també hi trobem persones sense llar als districtes de Sarrià-Sant Gervasi o Les Corts. De fet, la muntanya de Collserola és un lloc on és freqüent trobar-se algun tipus d’habitatge construït. Per tant, no hi ha cap zona de la ciutat que estigui vacunada contra el sensellarisme.

Què explica la persistència de població sense llar al carrer?

És important saber que una persona quant més temps està en situació de carrer més costa que se’n surti. Per tant si parlem d’una persona amb una situació cronificada amb 20 anys d’exclusió, doncs els experts diuen que pot tardar 20 anys en recuperar una vida digne. En canvi, una persona que porta menys de dos anys és més recuperable. Així doncs, aquí ja tenim un primer indicador que assenyala que el fenomen del sensellarisme sovint també ve acompanyat de problemes de salut mental, de pèrdues de capacitat, de pèrdues cognitives o de manca de recursos, en definitiva persones que han llançat la tovallola. Cal tenir en compte també que la soledat generada pel sensellarisme va acompanyada d’una desconfiança cap al sistema.

Quina solució esteu impulsant des de la XAPSLL per combatre el sensellarisme?

La solució no és obrir més albergs perquè la gent hi vagi perquè s’ha demostrat que no tothom vol anar-hi. Els albergs són plens, però al mateix temps hi ha persones que els rebutgen i per això s’està incidint en una política de l’habitatge d’inclusió aprofitant el context de la nostra ciutat en el que, tot i que sigui una ciutat cara per viure, hi ha molt habitatge buit. Des de la XAPSLL estem incidint que les polítiques d’habitatge contemplin també aquest sector de població que fins ara no estava inclòs.

Quin és el perfil de la persona sense llar?

Els perfils de les persones que viuen al carrer són molt diversos com variats són els factors d’exclusió. Hi ha persones en situació de carrer que han estat en una família i en el moment de separar-se han entrat en una depressió o en algun tipus d’addicció, sigui alcohol, cocaïna o o el joc, o altres tipus d’addiccions. També hi ha persones que parteixen d’algun entorn desafavorit, que s’han criat sense família o amb una de molt desestructurada. També ens trobem un ampli sector de les persones en situació de carrer d’origen estranger amb feina estable al seu país però que a l’arribar aquí no s’han trobat amb el que s’esperaven. La seva situació és fruit de les crisis migratòries. Aquest sector, que no arriba al 50%, cada vegada creix més.

Quin és el paper del sistema de protecció social i de les ajudes econòmiques en relació a la construcció d’una nova vida?

L’educador social és qui posa una mirada empàtica i qui treballa des de l’acompanyament. A nosaltres ens agrada més dir que acompanyem que no pas ajudem. En el moment que dius ajudar ja estàs posicionant-te des d’una mirada asimètrica, en canvi acompanyar significa que veus a l’altre com tu. De fet, des de la XAPSLL estem treballant amb la campanya Podries Ser Tu, que vol sensibilitzar a la població de que qualsevol persona es pot trobar en aquesta situació. Des de l’atenció directa ho vivim cada dia a dia. M’he arribat a trobar en una habitació a dos persones sense llar que set anys enrere una era la cap de l’altra i l’atzar les va unir de nou.

Com és la intervenció d’un educador social amb les persones sense llar?

Els educadors socials fem una intervenció basada en l’acompanyament, en entendre perquè aquesta persona s’ha trobat al carrer i que a nosaltres també ens podria passar i a partir d’aquí generar un clima de confiança perquè la persona recuperi el seu jo, la seva identitat, i poder creure que pot tornar a sortir-se’n. Com a educadors socials tenim un paper clau perquè si nosaltres pensem que la persona pot sortir-se’n, se’n sortirà, si nosaltres la mirem com una persona que ja no té res a fer en aquesta vida, segurament no l’estarem ajudant.

Ets alumne d’Educació Social de la segona promoció de la Facultat Pere Tarrés – URL que aquest any celebra 25 anys. Com creus que ha canviat la professió des que vas començar fins avui?

L’educació social s’ha anat consolidant amb el temps, però molt lentament. Encara avui ens podem trobar amb persones que els costa definir l’educació social. Penso que el repte de l’educador social és ser reconegut com un metge, un mestre o un arquitecte. Per sort els estudis tenen 25 anys i el Col•legi aquest any en farà 20. Hi ha molta feina a fer per part dels educadors, els que estem treballant sobre el terreny.

És cert que la crisi ens ha donat certa visibilitat i reconeixement. Sóc dels que penso que de tota crisi pot ser una oportunitat. Però tot i això, no només en la crisi hem tingut un paper, ja que en el dia a dia, l’educador social té un paper important.

Deies que l’educació social és una professió difícil de definir pel conjunt de la societat. Com la definiries?

M’agrada definir l’educador com aquella figura referent que acompanya a processos de vulneració de drets i de vulnerabilitat. Al parlar de vulnerabilitats parlem des d’una persona gran que viu sola, a un menor desemparat, a una persona amb diversitat funcional o una persona sense llar. És aquesta la nostra raó de ser, creure en les persones i fer camí amb elles.

Alguna recomanació o consell pels alumnes que ara són a la Facultat i seran els educadors socials del demà?

Sempre m’agrada dir que l’educador social que està en una Facultat també ha d’estar al carrer. A banda d’estudiar, un educador social ha d’estar vinculat, des del voluntariat, l’associacionisme, a entitats que treballin en pro de les persones, siguin entitats de lleure, com un casal, un esplai o un cau, o bé una ONG o un moviment de barri o una assemblea per estar en contacte amb la seva realitat. Un educador social ha d’estar en contacte amb la realitat que l’envolta. Si l’educador vol alguna cosa l’ha de construir per ella mateixa, som nosaltres el que hem de posar en valor les coses.

David Vázquez Villamor

Diplomat en Educació Social l’any 1996 (Fundació Pere Tarrés) i Psicopedagog. Activista cultural i músic. Ha treballat amb infància en risc i en els darrers 15 anys en l'àmbit de l'exclusió social i persones sense llar a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac. Organitza el Recompte 2017 de persones dormint al carrer a Barcelona per a la XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar). És tutor i col·laborador docent al Grau en Educació Social a la UOC i a l'institut de cicles formatius Bemen-3.

El Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona culmina el 50è aniversari amb un Congrés sobre neurociència i didàctica

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) Del 18 al 20 de maig se celebrarà al Palau de Congressos de Tarragona el Congrés EduMindUp! sobre la neurociència aplicada a l’aula, un mètode que aquest centre educatiu va començar a aplicar fa dos anys.

Aquest Congrés serà un punt de trobada de la comunitat educativa i dels professionals del sector per a conèixer pràctiques educatives basades en evidències científiques i relacionades amb les intel·ligències múltiples, la creativitat i les tecnologies de la informació i la comunicació. També un espai que afavoreixi l’intercanvi d’experiències innovadores en docència i aprenentatge escolar.

Per assolir aquest objectiu s’ha convocat diversos experts representatius de realitats educatives diferents com ara teòrics, directors d’escola, representants del sector públic i privat, científics, psicòlegs o neuròlegs, entre d’altres.

El termini d’inscripció finalitza el dia 15 de maig tot i que des de l’organització s’ofereix avantatges especials per a tots aquells que es matriculin abans del dia 2. Tota la informació relativa al Congrés es pot trobar al web 

Un mural col·lectiu que crida #ningúdormintalcarrer

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Fundació Arrels) L’escola Infant Jesús, l’artista Jupiterfab i Arrels Fundació impulsem un projecte artístic col·lectiu: un mural que crida #ningúdormintalcarrer. Es tracta d’una obra de sensibilització i denúncia que no vol deixar ningú indiferent. El trobeu a partir de divendres al Carrer de l’Avenir 17, al barri de Sant Gervasi.

Les mans d’un artista italià, les paraules d’un grup d’alumnes de Secundària i el crit #ningúdormintalcarrer són els ingredients que conformen aquest mural col·lectiu que ha unit el món social, artístic i educatiu al barri de Sant Gervasi. L’objectiu: sensibilitzar sobre la realitat del sensellarisme i fer una crida a la participació de la ciutadania per transformar aquesta situació.

Aquesta setmana, l’artista Jupiterfab ja està treballant sobre la paret que acollirà el mural. La inauguració serà divendres a les 9.30h del matí i comptarà amb la participació de tots els protagonistes del projecte. A partir d’aleshores, podreu veure l’obra acabada al Carrer l’Avenir 17, al barri de Sant Gervasi. T’ho perdràs?

Com comença el projecte?

Ara fa uns mesos, l’artista italià Jupiterfab ens va fer arribar la seva proposta de col·laborar amb la causa #ningúdormintalcarrer a través de l’expressió artística. La idea era pintar un mural al carrer que visibilitzés la problemàtica del sensellarisme i no deixés ningú indiferent. Però, ens calia la participació de la ciutadania! De seguida, l’escola Infant Jesús, dels Jesuïtes de Sant Gervasi, es va sumar a la iniciativa oferint una paret del centre educatiu per a pintar el mural.

Un projecte per sensibilitzar la ciutadania

Més d’una cinquantena d’alumnes de tercer i quart d’ESO de l’escola Infant Jesús formen part del grup promotor del projecte. Aquest mes d’abril, han visitat Arrels per conèixer més sobre les persones que viuen al carrer. Ho han fet de la mà del Rafa i el Mariano, amb qui van conversar sobre la soledat, la invisibilitat i la violència del carrer. Però també sobre la importància de tenir una llar per millorar la salut, tornar a crear vincles i recuperar l’autoestima.

A partir d’aquesta experiència, l’alumnat ha continuat treballant a l’aula per plasmar sobre paper els seus aprenentatges, idees i propostes que criden #ningúdormintalcarrer. Alguns d’aquests missatges acompanyaran l’obra de Jupiterfab i es pintaran al mural del carrer amb un doble objectiu: sensibilitzar i fer una crida a la participació de la ciutadania.

La Pasqua Jove de la Salle aplega 180 persones

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(La Salle) El passat mes d’abril, un any més, s’han trobat diversos grups en les propostes de Pasqua Jove que organitza l’Equip de Pastoral de La Salle Catalunya amb la col·laboració de Joves La Salle al Casal La Salle Sant Martí Sesgueioles i al Molí de la Roda. Entre monitors, participants i intendència van participar vora 180 persones.

Del 8 al 10 d’abril es van trobar els nivells de prepasqua de Grocs (3r a 5è de Primària), Blaus (6è EP, 1r i 2n ESO), el nivell Vermells (3r i 4t d’ESO). Amb participants del Grup La Traca La Salle Premià, l’AEG EROL La Salle Sant Celoni, Grup 7DE9 Joves La Salle Comtal,  l’AEG GELSTO La Salle Torreforta, l’AEG Ben Enllà La Salle Reus.

Cal agrair la disponibilitat de monitors, intendents, personal del Casal i Germans, que van preparar les dinàmiques o van ajudar a apropar el missatge de Jesús amb un llenguatge actual. Així mateix, també s’ha consolidat la figura dels assessors, una persona amb experiència que acompanya els animadors en la preparació i desenvolupament de la Pasqua. L’assessor vetlla per la qualitat de les activitats preparades i que el seu contingut es correspongui als objectius de la Pasqua Jove La Salle Catalunya. Aquests assessors han estat els membres de l’Equip de Pastoral, així com membres de la Junta de Joves La Salle i educadors dels nostres Centres.

També un grup nombrós de joves, el Verds (1r-2n BAT-CF), de La Traca de La Salle Premià, de l’AEG EROL de La Salle Sant Celoni, alumnes de La Salle Congrés i Mollerussa, així com joves de la Pasqua en Família, van anar a Taizé (França) per compartir els dies de Pasqua. La comunitat de La Salle Figueres els va acollir en l’anada.

Un altre grup, format per joves animadors, ha ajudat a organitzar i participar en la Pasqua de les Avellanes, amb els Germans Maristes. També més de 50 adults i 45 infants es van trobar per a celebrar la Pasqua en Família.

Josep Ramon Pérez, nou degà de la Catedral de Barcelona

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Barcelona) El canonge Josep Ramon Pérez Sánchez ha estat elegit el 26 d’abril de 2017 com a nou degà del Capítol de canonges de la Catedral de Barcelona. Substitueix al doctor Joan Guiteras Vilanova, fins ara degà, que no podia ser reelegit per haver esgotat els terminis reglamentaris en el càrrec, segons els estatuts del Capítol de la Catedral. Guiteras ha fet una gran labor al servei de la seu de Barcelona, tant en l’aspecte religiós i pastoral com en la conservació i la promoció cultural del primer temple de l’arxidiòcesi.

Josep Ramon Pérez Sánchez és canonge de la Catedral des del 1994 i justament des de l’any següent se li va confiar una responsabilitat ben pastoral: la dedicació a l’acolliment i a la cura pastoral de les persones que visiten la Catedral. Així mateix, durant aquest temps hi ha exercit el càrrec de Secretari Capitular i en els darrers anys n'ha estat Administrador Capitular. També, dins de les seves responsabilitats a la nostra seu, és consiliari de la Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters, que té la seva seu a la Catedral. Combina el seu ministeri com a canonge amb el càrrec de rector de la parròquia de Santa Agnès i arxiprest de Sant Gervasi.

400 anys del retaule de la Mare de Déu del Roser

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Catalonia Sacra) El retaule de la Mare de Déu del Roser de l’església de Sant Vicenç de Sarrià és l’«Obra Mestra» de la programació de Catalonia Sacra. Aquest dissabte, 29 d'abril a les 5 de la tarda, es farà una conferència on Gisela Bósom, conservadora d'art i una de les responsables de la restauració, parlarà sobre aquest retaule barroc on recentment s'hi han fet actuacions de restauració.

El retaule de la Mare de Déu del Roser és una de les obres més importants d'Agustí Pujol, artista innovador dels inicis del barroc català i iniciador d'un estil escultòric que creà escola. Pujol realitzà el projecte de Sarrià l'any 1617, en col·laboració amb el fuster Sebastià Carbonell i el pintor Joan Basi. El retaule compleix doncs 400 anys, i segueix essent considerat una de les millors obres en talla de relleu d'aquesta primera meitat del segle XVII. La parròquia, que inicia cada any la seva Festa Major amb una ofrena floral a la Mare de Déu del Roser, ha fet restaurar en­guany aquest magnífic retaule.

Gisela Bósom i Núria Piqué han estat les dues conservadores d'art que han treballat en la restauració d'aquesta obra. Les actuacions de restauració s'han iniciat gràcies a una campanya de micromecenatge. Piqué i Bósom creuen que el retaule de Pujol, fet expressament per al barri de Sarrià, és d'un gran valor artístic per si mateix i pel lloc on es troba: just davant d'un altre retaule barroc d'Andreu Sala. Això permet que a l'església de Sarrià s'hi pugui veure tota l'evolució del barroc català amb els dos millors escultors del moment.

“Cal obeir Déu abans que als homes".  Aquesta és la resposta de Pere que està junt amb els apòstols davant del Sanedrí després de ser alliberats de la presó per un àngel. Estava prohibit ensenyar en el nom de Jesús, això li havia recordat  el gran sacerdot, però  han omplert  Jerusalem amb el seu ensenyament. L'homilia de Francesc parteix d'aquest episodi que es narra en la primera lectura dels Fets dels Apòstols.

Festa a Montserrat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha presidit la celebració central de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat amb l’abat Josep Maria Soler.