Vés al contingut

Alasdair MacIntyre (Glasgow, 1929), és un filòsof i sociòleg catòlic escocès que va ser professor a diverses universitats com les d'Essex (Anglaterra) i Vanderbilt (Estats Units). És “Senior Research Professor of Philosophy” a la Universitat de Notre Dame i és conegut pels seus treballs sobre l’Ètica de la virtut. Va escriure el 2012 el llibre “Dios, Filosofía, Universidades. Historia selectiva de la tradición filosófica Católica”.

MacIntyre presenta en aquest llibre diversos arguments sobre la importància i la necessitat de la Filosofia així com un recorregut històric per la Filosofia Catòlica, responent a la necessitat de que sigui més coneguda, posant l’èmfasi en el seu desenvolupament històric, en les interaccions entre els filòsofs i les situacions socials i culturals, així com a oferir respostes a les qüestions que són d'interès per als seus contemporanis.

No puc pas resumir aquí aquesta obra, que és molt interessant, sinó centrar-me a destacar-ne un aspecte i reflexionar sobre ell. Per MacIntyre el que caracteritza la tradició de la Filosofia Catòlica al llarg de la seva història és que, com diu el títol del llibre, Déu, Filosofia i Universitats han anat sempre juntes. La relació que per l’autor té la Filosofia Catòlica amb la universitat la podem veure en un doble sentit: Per una banda la Filosofia Catòlica es desenvolupa a les universitats, i per l’altra les universitats tenen una inspiració cristiana-catòlica per portar a terme la seva missió des de la Filosofia Catòlica.

Hem de situar MacIntyre en el context de la universitat Humboldtiana. Aquesta es va desenvolupar a Alemanya, en concret va néixer a la Universitat de Berlín (1810). La visió del seu fundador, el lingüista i liberal prussià Wilhelm Von Humboldt, era que la universitat havia de ser autònoma i que en ella els professors podessin desenvolupar la recerca en els diversos sabers i ciències lliurement. Quan es parla d’Universitat Humboldtiana es fa referència doncs a una universitat que fa recerca al més alt nivell en les diverses branques del coneixement. Tanmateix hi ha un altre aspecte distintiu en la universitat humboldtiana del que no es parla tant. Deu ser perquè és un aspecte implícit que ja es dona per suposat. Es tracta de la “bildung” (formació) que té a veure amb l’aprofundiment en els valors cristians, que són un complement necessari de formació al costat de l’educació i recerca científiques. Amb l’especialització de les disciplines potser en els darrers anys la formació més generalista havia tingut menys desenvolupament, però a les universitats Humboldtianes (públiques) hi ha amb tota naturalitat la Facultat de Teologia al costat de les altres disciplines.

En general els països de tradició Humboldtiana són també països de tradició multiconfessional, on el Catolicisme pot ser minoritari o majoritari. Tanmateix a les Universitats Catòliques d’aquests països, en alguns casos considerades com a públiques, hi acostuma a haver també amb naturalitat Facultats de Teologia i Filosofia on es desenvolupa -com exposa MacIntyre- el pensament catòlic. MacIntyre parla doncs de la Universitat des de l’experiència dels països on està implantat el model Humboldtià, com és el cas del Regne Unit o els Estats Units, on conviuen en les universitats des de sempre la Filosofia i la Teologia Catòliques amb les altres ciències. Per això el professor Miguel Martí Sánchez de la Universidad de Navarra explica com, per MacIntyre, la tradició filosòfica Catòlica no veu cap contradicció entre Revelació, Teologia i els altres sabers. En aquestes universitats Humboldtianes, doncs, es va desenvolupar amb el temps la praxi de que la Teologia i les altres ciències i sabers poden ensenyar-se a la mateixa institució, i ajudar-se unes a les altres.

Això es ben diferent del nostre model estatal d’universitat que és d’influència Napoleònica, on la Teologia, en nom de la neutralitat de l’estat, es va excloure de la universitat. També les universitats perderen la seva genuïna autonomia acadèmica per passar a ser un ens de l’estat, amb les avantatges i inconvenients que això comporta. Les Universitats Catòliques, en països com el nostre, s’han hagut de crear totalment al marge de l’estat, tanmateix les Universitats Catòliques o d’inspiració cristiana s’han desenvolupat seguint els mateixos models que les universitats germanes de països amb tradició Humboldtiana, a vegades però sense la presència de la Teologia i en canvi sí de la Filosofia. El fet és que es varen iniciar de forma relativament tardana. Ho hem analitzat amb més detall, però no podem desenvolupar aquí una explicació dels motius que ens sembla que van ser influents (1).

Avui les Universitats Catòliques desenvolupen amb gran naturalitat la recerca en les diverses branques en un context de pluralisme i de llibertat de càtedra i on els estudiants no escullen necessàriament la universitat només pel seu caràcter Catòlic sinó que el més freqüent és que ho facin per la seva qualitat universitària i formativa. Tanmateix la relació entre Filosofia Catòlica i missió universitària segueix essent primordial per la identitat de la Universitat.

El que és interessant de MacIntyre és que posa de manifest com aquesta relació és essencial també pel Catolicisme, doncs permet que es desenvolupi el pensament catòlic i un model de formació superior, en diàleg amb les altres ciències i sabers i amb el pensament contemporani. MacIntyre mateix és un bon exemple d’això. Son aspectes ben importants per l’Església avui.

(1) Veure:

Gallifa, J. (2021) La Universitat Ramon Llull. Orígens i evolució del projecte universitari i desenvolupament d’un model singular d’educació superior. Lleida: Pagès Editors

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.