Vés al contingut

Marian Rojas Estapé, neta del que va ser ben conegut economista Fabià Estapé, és metgessa psiquiatra i investigadora Instituto Español de Investigaciones Psiquiátricas. Investiga les hormones especialment el cortisol i l’oxitocina. És divulgadora científica i va publicar un llibre que ha esdevingut un best seller “Com fer que et passin coses bones” (2019), fa conferències, comparteix vídeos a la xarxa molt visitats, i recentment ha publicat “Troba la teva persona vitamina” (2021).

Ella mateixa exposa com no es pot fer determinisme amb un món tant complex com és el de les hormones i que les coses no es poden reduir a bioquímica hormonal, que els comportaments humans son sempre més complexos, doncs disposem d’eines com la intel·ligència i la voluntat que permeten la llibertat humana. Tanmateix va estudiar durant molts anys una hormona, el cortisol, i els seus efectes sobretot la seva toxicitat quan és excessiu. El cortisol s’activa per moments de por o amenaça, real o representada. El cervell humà té aquesta característica d’activar igualment el sistema d’alerta encara que la situació o amenaça sigui representada o imaginada. Quan l’organisme està envaït pel cortisol això es manifesta en el comportament, en irritabilitat i estrès, entre altres efectes que inclouen la menor atenció a detalls, més ansietat, i a nivell biològic per l’afectació al sistema immunitari i la desregulació de la inflamació.

Hi ha d'altres hormones importants pel comportament com la serotonina, hormona de la felicitat i el benestar o la dopamina, hormona del plaer i la recompensa. La dopamina està involucrada en els circuits del plaer i l’addicció. Si bé té efectes positius com que permet posposar les recompenses, involucrant-se en la voluntat o també permet l’atenció com per exemple prestar atenció en la lectura o en una classe o conferència. S’activa per l’amor i el treball, però també per substàncies addictives i per les pantalles. Efectivament les moltes pantalles amb les que convivim poden tenir un efecte nociu. Ja se sap que les pantalles tenen molts estímuls que criden l’atenció immediata, i és per això -diu Marian Rojas- que no deixen desenvolupar bé l’escorça prefrontal en els nens i nenes. Suposen una intoxicació de cortisol que s’activa constantment amb els likes. El cortisol, té l’efecte de produir més angoixa, paràlisi i aïllament i pèrdua de ganes de relacionar-se.

L’oxitocina, que és la hormona de la lactància i el part, també s’activa per abraçades, vincles humans, riure amb la gent, reunir-se amb amics,... L’oxitocina -diu l’autora- fa baixar el cortisol. Es l’hormona de l’amor humà i del vincle, de la calma, serenitat i empatia. Així un entorn amable, relaxat, confiat, natural, activa la oxitocina.

De les moltes interessants reflexions dels llibres citats ens centrem en un aspecte, com esmentem en el títol. La pandèmia -diu la Dra. Rojas- ens ha portat a la “societat del cortisol”. Més pantalles, més pors i ansietats que van suposar-nos a tots una intoxicació de cortisol (angoixa, paràlisi, aïllament, pèrdua de ganes de relacionar-se). I d’altra banda van estar prohibides les vies d’escapament que podien suposar activar la oxitocina (trobades, vincles i contactes més personals). Hi ha doncs unes bases d’impacte hormonal en el que ha passat que han deixat i deixaran una petjada en la salut mental de molta gent. S’hauran de compensar aquests desequilibris quan acabi tot això, amb una més gran presencialitat, amb més trobades i més vincles personals.

Podem afegir també que, com les diverses tradicions religioses expliquen, la compassió i el perdó tenen un efecte en el benestar. L’oxitocina és també la hormona de l’amor i de l’empatia, que com exposàvem desactiva la por, l’ansietat, l’angoixa, les obsessions i la negativitat propis del cortisol. La generositat augmenta la serotonina i l’oxitocina. A més les “persones vitamina” -com diu la Dra. Marian Rojas- (amables, positives, properes) ens activen o recorden els nostres vincles afectius, necessaris per viure en un món més humà. Fins i tot, mirant-ho des d’aquesta vessant més fisiològica i hormonal, les religions tenen el seu rol en la recuperació de la post-pandèmia. En aquesta propera Setmana Santa i Pasqua, al costat de la litúrgia, la recuperació de molts costums i tradicions locals i familiars amb els vincles i celebracions que comporten, ens ajudaran ben segur en aquesta tan necessària regeneració.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.