"L’Any Nou tibetà comença amb la visita al Mestre"

(Generalitat de Catalunya) Gueshe Jamphel va néixer el 1961 al Tibet central, a prop de Lhasa. Professà com a monjo als 19 anys. Estudià tres anys al seu monestir fins a la invasió xinesa del Tibet el 1982 que el porta a exiliar-se a l’Índia, el 1983. El 1999 va finalitzar a la universitat monàstica de Sera-he, amb el grau màxim de Gueshe Lharampa. Fou destinat com a mestre resident al Monestir de Nalanda a França i actualment és abat d'aquest monestir. L'any 2002 fou nomenat mestre resident del centre Vajrayoguini de Barcelona, funció que continua exercint al Centre Nagarjuna en fusionar-se ambdós centres el 2004.

El mes de febrer, se celebra el Losar, l’any nou tibetà. Com el celebreu?

Seguint la cultura budista, l’Any Nou tibetà comença amb la visita al Mestre: se li desitja un bon any i se li explica tot el que es pensa corregir i tots els bons propòsits per a aquest any que comença. Per exemple, si una persona s’enfada molt, explica al Mestre que intentarà ser pacient.
Es reuneix tota la família i se celebra l’Any Nou amb molt de menjar i beguda. Es porten els millors vestits i s’adornen amb totes les seves joies. Jo faig el mateix amb l’excepció que, en ser monjo, no prenc alcohol.
A cada casa es posa una plata allargada de llavors i una altra de farina,tsampa. Es visiten altres cases i quan s’hi entra, s’agafa una mica de llavors i una mica de farina i s’ofereixen a les «Tres Joies» (Buda, Dharma i Shanga). Això és un símbol de bon auguri per a tots els estadants d’aquesta casa. A casa nostra també es posen les mateixes substàncies i els amics ens desitgen bons auguris.

També és costum fer-se bons propòsits per a l’any que comença? Quins són?

Cadascú reflexiona sobre les seves accions de cos, parla i ment realitzades durant l’any anterior i decideix corregir aquells hàbits nocius i començar a crear accions en benefici propi i de les altres persones. Davant del Lama, fan la promesa del que corregiran i del que adoptaran en el nou any.
Alguns exemples són: si es beu molt, beure menys; si es fuma, deixar de fumar; si un sol enfadar-se molt, deixar d’enfadar-se; si es juga, deixar de jugar; etc.

Quines activitats dueu a terme al centre Nagarjuna?

Fa disset anys que sóc Mestre resident del Centre Nagarjuna de Barcelona. També sóc abat del Monestir de Nalanda de la FPMT, a prop de Tolosa (Occitània). Durant la meva estada a Barcelona he ensenyat els textos del budisme, he atès necessitats espirituals dels estudiants que són els meus deixebles, he aconsellat sobre la forma de vida que cal fer per ser feliços, especialment, la no-violència, no danyar ni danyar-se i l’acostament a les altres religions.

Quines tècniques de meditació ensenyeu? En què es diferencien?

La meditació ensenya procurar estar centrats, que els pensaments disminueixin i mantenir-se desperts i en l’estabilitat. Altres tipus de meditació són l’analítica i la recitació de mantres. En aquestes meditacions es procura integrar l’ensenyament i que ens serveixi per ser millors en la nostra vida quotidiana.

A més de la meditació, quines altres pautes són pròpies del budisme?

La meditació és un mitjà per integrar allò que escoltem i debatem. Aquestes són les tres savieses que treballem és: la Renúncia al sofriment, és a dir, deixar anar l’aferrament al patiment; desenvolupar la bodhicitta, que significa arribar a la il·luminació per beneficiar tots els éssers, l’actitud altruista de cooperació universal; i la Saviesa que comprèn la vacuïtat, l’aspecte cognitiu de la realitat. Això pertany al Sutrayana. Però, el coneixement de les ensenyances no és suficient, cal desenvolupar un convenciment que ens porti a transformar les nostres accions errònies i les creences errònies en un coneixement de la realitat.
En el Tantrayana, conegut també com el 'Camí de l’aferrament' o 'Camí similar al resultat', treballem directament amb un mestre de naturalesa búdica.

És fàcil per a un català iniciar-se en el budisme? Com hi pot aprofundir?

És molt fàcil. Realment, el més important en el budisme és com desenvolupar la intel·ligència i la saviesa a través de l’anàlisi. La pràctica del budisme pot beneficiar tothom, sigui català o no. Encara que se segueixi una altra religió, estudiar el budisme beneficiarà. És com la ciència de la ment que beneficia tothom.

Participeu en alguna forma de diàleg interreligiós? Teniu relació amb centres d’altres confessions?

A França, que és on estic més temps, tenim relacions amb altres tradicions religioses. Al Centre Nagarjuna de Barcelona aconsello als estudiants que es relacionin amb d’altres religions i ho fan a través de l’AUDIR, participant en cursos, taules rodones, trobades interreligioses, etc.