El 31 d’0ctubre de l’any 1517 Martí Luter va clavar a la porta de l’Església de la ciutat de Wittenberg, Alemanya, un document amb 95 tesis o propostes per obrir un debat acadèmic sobre la venda d’indulgències en el seu país.
Luter considerava que l’enviat papal Johann Tetzel utilitzava males arts en els seus sermons per aconseguir vendre indulgències.
A aquesta postura inicial hi va seguir el fet que diverses doctrines, com pot ser la infal·libilitat del Papa o la infal·libilitat del Concili, fossin qüestionades.
Aquests plantejaments i d’altres van propiciar que el 3 de gener de l’any 1521 es promulgués la butlla papal “Decet Romanus Pontifex” en la que Martí Luter era excomunicat.
El 26 d’abril d’aquell mateix any, Martí Luter sortia de la Dieta, (Parlament de notables) celebrada en presència de l’Emperador a la ciutat de Worms, on es va negar a retractar-se de la seva teologia i dels seus escrits, tot sabent el que l’esperava.
Pocs dies després, la Dieta va dictaminar prohibir els ensenyaments de Martí Luter i perseguir-lo a ell i als seus seguidors.
El 31 d’octubre de l’any 2016 el Bisbe Munib Yunan, President de la Federació Luterana Mundial, i el Papa Francesc, màxim representant de l’Església Catòlica, signen un document que comença dient: “Amb aquesta Declaració Conjunta, expressen gratitud joiosa a Déu per aquest moment de pregària en comú a la Catedral (Luterana) de Lund (Suècia)...”
El document acaba dient “Exhortem totes les comunitats i parròquies Luteranes i Catòliques ... en comptes dels conflictes del passat (de cercar) el do de Déu de la unitat”.
Tot un canvi del paradigma històric.
Aquest encontre entre el Papa Francesc i aquella part del protestantisme que representen els Luterans (tots els Protestants som Reformats però no tots els Reformats som Luterans. A més dels Luterans, les principals famílies protestants al món són: els Metodistes, els Presbiterians, els Baptistes, els Anglicans o les Assemblees de Déu -entre molts altres-) aporta, com a mínim, dos símbols molt importants:
Primer, els cristians no hem d’estar d’acord per considerar-nos germans els uns dels altres.
Segon, tampoc no ens cal una unitat orgànica per expressar la nostra fraternitat.
Com diu el lema de la Reforma: la Reforma sempre reformant-se.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.