Vés al contingut

Josep Lligadas és escriptor

A les europees ha votat a Catalunya un 47 per cent de l’electorat, i d’aquest 47 per cent, un 55 per cent ha votat els partits que van acordar la consulta del 9 de novembre. Amb aquestes dades, jo no crec que es pugui dir que una gran massa social vol la consulta. I no estic intentant minimitzar la victòria del sobiranisme a les eleccions, sinó que el que dic és que no hem assistit a un gran pronunciament social per la consulta. Segurament que sí que hi ha molta gent que sentimentalment la vol –i, amb ella, la independència–, però a l’hora de concretar això políticament, és a dir, a l’hora d’expressar un vot a favor d’aquest desig, li costa molt de moure’s.

No tinc ni idea de com acabarà tot plegat. Però el que sí que tinc clar és que els dirigents dels partits més compromesos amb el tema, més aviat demostren una immensa incapacitat per fer les coses de manera mínimament creïble. Només cal veure com està pensada la consulta en si mateixa. Amb unes preguntes així, jo crec que no es pot anar enlloc. I és que aquestes preguntes, gosaria dir, i ja em perdonareu, són qualsevol cosa menys democràtiques. I no ho són perquè, d’entrada, queda clar que el seu objectiu no és saber què volem els catalans, sinó empènyer cap a la independència. Això que, amb aquesta consulta, els catalans exercim el nostre dret a decidir, simplement no és veritat. Jo, per exemple, que no vull la independència de Catalunya sinó una reforma constitucional d’Espanya en sentit federal, no puc expressar el que vull a través de les preguntes que es plantegen. Perquè aquesta primera pregunta que diu si vull que Catalunya sigui un Estat (amb majúscula, com va aclarir emfàticament el president Mas) jo no sé què vol dir. I no només jo: ningú no pot saber què vol dir, perquè pot voler dir una infinitat de coses, i cap de precisa. I si, posem per cas, sortís majoritàriament que els catalans volem que Catalunya sigui un Estat, però en canvi a la segona pregunta votem que no volem que sigui un Estat independent, ¿com es concretarà això? Perquè aquest resultat podria voler dir, per exemple, que volem ser un Estat que formi part dels Estats Units d’Amèrica, no?

Això s’hauria resolt amb una única pregunta sobre quin futur volem per a Catalunya i amb tres respostes possibles: quedar-nos com estem; formar part d’una Espanya federal; i ser un estat independent. Però els grans promotors de la consulta, Esquerra i Convergència, no volien de cap manera que constés l’opció federal. Perquè per a ells aquesta consulta no és més que un tràmit per a la independència. Diria que ICV-EUiA, i segurament també Unió, sí que creuen en el dret a decidir. Però em sembla força evident que Esquerra i Convergència, no. I per això van imposar una consulta confusa i per tant poc democràtica, amb l’objectiu de fer que la gent no es pugui plantejar si no fóra millor pressionar per aconseguir una Espanya federal, en què es reconegués la plurinacionalitat i el plurilingüisme, i on les competències estiguessin blindades. I pel mateix motiu els mitjans audiovisuals públics, amb TV3 al capdavant, no plantegen en cap moment cap debat seriós sobre les diverses possibilitats de futur, sinó que tot el que fan i diuen va enfocat a fer que la gent doni per suposat que l’únic futur possible per a Catalunya és la independència.

I bé. A sobre de tot això, i com era previsible, el passat 8 d’abril el Congrés dels Diputats va dir que no a traspassar les competències corresponents perquè la Generalitat pugui muntar la consulta. ERC diu que cal tirar-la endavant tant sí com no. De manera que si, ara que han guanyat les eleccions, aconsegueixen imposar la seva posició, resultarà que, una cosa que era poc democràtica de per si, encara ho serà menys perquè no es podran utilitzar els mecanismes de control democràtic que té l’estat: serà una consulta sense junta electoral oficial, sense cens verificat, amb una colla d’ajuntaments que s’hi posaran d’esquena, amb impugnacions diverses que ho complicaran tot... Sí, ja sé que això serà per culpa dels que no van voler cedir les competències. Però serà. I el fet que no sigui culpa dels partits promotors no crec jo que justifiqui organitzar una consulta que encara serà menys democràtica del que ho hauria estat si hagués rebut tots els permisos...

Hi ha un cartell que han fet els defensors de la consulta que diu: “Votar és normal en un país normal”. Jo crec que la frase és incompleta. Hauria de dir: “Votar coses normals és normal en un país normal”. I aquesta consulta no és normal. És simplement enganyosa.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.