Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta amb algunes víctimes d’abusos sexuals per part de membres del clergat. Dilluns 7 de juliol de 2014

La imatge de Pere, en veure Jesús sortir de la sessió de preguntes difícils i que creua la mirada de Jesús i plora, em ve avui al cor creuant la mirada de tants homes i dones, nens i nenes; sento la mirada de Jesús i demano la gràcia de la seva pregària.

La gràcia que l’Església plori i repari pels seus fills i filles que han traït la seva missió, que amb els seus abusos han abusat de persones innocents. I jo avui us agraeixo que hàgiu vingut aquí. Des de fa temps tinc el cor ple d’un dolor profund, d’un patiment, amagat durant tant de temps, dissimulat amb una complicitat inexplicable, fins que algú no se n’ha adonat que Jesús el mira, i a un altre el mateix i a un altre el mateix... fins que va tenir el coratge de mantenir aquesta mirada. I els pocs que han començat a plorar, han commogut la nostra consciència per aquest crim i pecat greu. Aquesta és la meva angoixa i dolor pel fet que alguns sacerdots i bisbes han violat la innocència dels menors i llur pròpia vocació sacerdotal abusant-ne sexualment. Es tracta de quelcom més que d’actes menyspreables. És com un culte sacríleg perquè aquests nens i nenes havien estat confiats al carisma sacerdotal per conduir-los a Déu i ells els han sacrificat a l’ídol de la seva concupiscència. Han profanat la mateixa imatge de Déu a imatge del qual hem estat creats. La infantesa –això ho sabem tots– és un tresor. El cor jove, tan obert i ple de confiança, contempla els misteris de l’amor de Déu i es disposa d’una manera única a ser alimentat en la fe. Avui el cor de l’Església mira els ulls de Jesús en aquests nens i nenes, i vol plorar. Demana la gràcia de plorar davant aquests actes execrables d’abús fets contra els menors. Actes que han deixat cicatrius per tota la vida.

Sé que les vostres ferides són una font de profunda i sovint implacable pena emotiva i espiritual, i també de desesperació. Molts dels que han patit aquesta experiència han cercat compensacions en la dependència. D’altres han experimentat serioses dificultats en les relacions amb els pares, esposos i fills. El sofriment de les famílies ha estat particularment greu des del moment que el mal provocat per l’abús ataca aquestes relacions vitals. Alguns han sofert també la tragèdia del suïcidi d’una persona estimada. La mort d’aquests estimats fills de Déu pesa sobre el meu cor i la meva consciència i la de tota l’Església. A aquestes famílies els ofereixo els meus sentiments d’amor i de dolor. Jesús torturat i interrogat amb la passió de l’odi és traslladat a un altre lloc i mira. Mira un dels seus, aquell que l’havia negat i el fa plorar. Demanem junts aquesta gràcia junt amb la de la reparació.

Els pecats d’abusos sexuals contra menors per part del clergat tenen un efecte perjudicial sobre la fe i l’esperança en Déu. Algunes persones s’aferren a la fe, mentre que per altres la traïció i l’abandonament han erosionat la seva fe en Déu. La vostra presència aquí parla del miracle de l’esperança que té la força sobre la més profunda foscor. Sens dubte és un senyal de la misericòrdia de Déu que tinguem avui l’oportunitat de trobar-nos, d’adorar el Senyor, de mirar-nos als ulls i de cercar la gràcia de la reconciliació. Davant de Déu i del seu poble, estic profundament entristit pels pecats i els crims greus d’abús sexual comesos pels membres del clergat en els vostres contactes i us en demano humilment perdó.

Demano perdó també pels pecats d’omissió comesos pels responsables de l’Església que no han respost de manera adequada a les denúncies d’abús presentades pels familiars i aquells que han estat víctimes d’abusos. Això també ha creat més patiment a aquells que han estat víctimes i ha posat en perill altres menors que es trobaven en situació de risc. D’altra banda, el coratge que vosaltres i altres heu demostrat fent que se sabés la veritat ha estat un servei d’amor, per haver posat llum on hi havia foscor en la vida de l’Església.

No hi caben en el ministeri de l’Església aquells que fan abusos sexuals; i em comprometo a no tolerar el mal fet a un menor per qualsevol, independentment del seu estat clerical. Tots els bisbes han d’exercir el seu servei de pastors amb molta cura de protegir els menors i hauran de passar comptes d’aquesta responsabilitat.

Val per tots nosaltres el consell que Jesús dóna als que escandalitzen, la mola de molí i el mar (Cf. Mt. 18,6). També seguirem vigilant com es fa la preparació per al sacerdoci. Compto amb els membres de la Pontifícia Comissió per a la protecció dels menors, de tots els menors, sigui la que sigui la religió a la qual pertanyen, són els petits que el Senyor mira amb amor.

Demano aquest ajut perquè m’ajudin a desenvolupar millors polítiques i procediments en l’Església universal per a la protecció dels menors i per a la formació de les persones de l’Església en dur a terme aquestes polítiques i procediments. Hem de fer tot el possible per assegurar-nos que aquest pecats no es tornin a repetir en l’Església. Germans i germanes, com que som tots membres de la família de Déu, estem cridats a entrar en la dinàmica de la misericòrdia. El Senyor Jesús, Salvador nostre, és l’exemple suprem, l’innocent que ha portat els nostres pecats a la creu. La reconciliació és l’essència mateixa de la nostra identitat comuna com a seguidors de Crist. Girant-nos cap a Ell, acompanyats per la nostra Mare Santíssima als peus de la creu, demanem la gràcia de la reconciliació amb tot el poble de Déu. La dolça intercessió de Nostra Senyora de la Misericòrdia és una font inesgotable d’ajut pel nostre recorregut de guarició.

Vosaltres i tots els que han sofert abusos de part del clergat sou estimats de Déu. Prego perquè el que us queda de l’obscuritat que us ha tocat sigui guarida per l’abraçada de l’Infant Jesús i que el mal sofert quedi remogut per una fe i una joia renovada. Us agraeixo aquesta trobada i, si us plau, pregueu per mi, perquè els ulls del meu, cor vegin sempre amb claredat el camí de l’amor misericordiós i que Déu em concedeixi la força per seguir aquest camí pel bé dels menors.

Jesús surt d’un judici injust, d’un interrogatori cruel i mira els ulls de Pere i Pere plora. Demanem-li nosaltres que ens miri, que ens deixem mirar i que puguem plorar i que ens doni la gràcia de la vergonya, perquè com Pere, 40 dies després, puguem respondre-li: “saps que t’estimem” i escoltar la seva veu: “torna al teu camí i pastura les meves ovelles” –i afegeixo– “i no permetis que cap llop entri en el teu ramat”.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió