Vés al contingut

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 24 de juny de 2014

Preparar la vinguda del Senyor, destriar qui sigui el Senyor, disminuir-se perquè el Senyor creixi. El Papa Francesc ha indicat en aquests tres verbs les vocacions de Juan el Baptista, model sempre actual per a un cristià. Joan, ha dit el Papa, preparava el camí a Jesús “sense prendre gens per a si mateix”. Ell era un home important, “la gent el buscava, el seguia perquè les paraules de Joan eren potents”.

Les seves paraules, ha prosseguit Francesc, “arribaven al cor”. I en ell -ha observat- va tenir alguna vegada “la temptació de creure que era important, però no hi va caure”. Quan, de fet, es van apropar els doctors per preguntar-li si ell era el Messies, Joan va respondre: “Són veus, només veus”, jo només “he vingut a preparar el camí del Senyor”. Aquí està la primera vocació de Joan el Baptista, ha dit el Papa: Preparar al poble, preparar els cors de la gent per a la trobada amb el Senyor. Però, qui és el Senyor?:

I aquesta és la segona vocació de Joan: destriar, entre tanta gent bona, qui era el Senyor. I l'Esperit Sant li va revelar això i ell va tenir el valor de dir: “És aquest. Aquest és el Be de Déu que lleva els pecats del món”. Els deixebles van mirar a aquest home que passava i van deixar que marxés. L'endemà, va succeir el mateix: “És aquell! Ell és més digne que jo” I els deixebles van anar al seu darrere. En la preparació, Joan deia: "Darrere de mi ve un..." Però en el discerniment, que sap destriar i indicar al Senyor, diu: "Davant de mi... està Aquest!”
La tercera vocació de Joan, va prosseguir el Papa, és disminuir. Des d'aquell moment, “la seva vida va començar a rebaixar-se, a disminuir-se perquè creixés el Senyor, fins a eliminar-se a si mateix: Ell ha de créixer, jo, en canvi, disminuir, darrere de mi, davant meu, lluny de mi.
I aquesta va ser l'etapa més difícil de Joan, perquè el Senyor tenia un estil que ell no havia imaginat, fins al punt que a la presó -perquè Joan estava a la presó en aquest moment- va patir no només la foscor de la cel·la, sinó també la foscor en el seu cor: “Però serà Ell? No m'hauré equivocat? Perquè el Messies té un estil tan accessible i normal... que no entenc...” I com que era un home de Déu, va demanar als seus deixebles que anessin a preguntar-li-ho a Ell: "Però, és vostè realment, o hem d'esperar a un altre?”.

La humiliació de Joan –ha constatat el Papa– és doble: la humiliació de la seva mort com a preu d'un capritx, però també la humiliació de la foscor de l'ànima. Joan que ha sabut “esperar” a Jesús, que ha sabut “destriar”, “ara veu a Jesús llunyà”. Aquella promesa –ha reiterat el Papa– s'ha allunyat. I acaba en soledat; en la foscor, en la humiliació. Es queda sol “perquè es va anul·lar tant perquè el Senyor creixés”. Joan, repeteix Francesc, veu al Senyor que està “lluny” i ell, “humiliat, però amb el cor en pau.

Tres vocacions en un home: preparar, destriar, i deixar créixer al Senyor disminuint-se a si mateix. També és bonic pensar la vocació cristiana així. Un cristià no s'anuncia a si mateix, anuncia a un altre, prepara el camí per a un altre: al Senyor. Un cristià ha d'aprendre a destriar, ha de saber destriar la veritat del que sembla veritat i no ho és: un home de discerniment. I un cristià ha de ser també un home que sap com “disminuir-se” perquè el Senyor creixi, en el cor i en l'ànima dels altres.

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.