Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Sona a visió economicista de la vida però és una expressió ben arrela a la nostra llengua. És anàloga a revisar, valorar o analitzar un itinerari però cal reconèixer que «fer balanç» té ganxo i espontàniament traspua implicació. Algunes dates del calendari i algunes èpoques de la vida inviten a fer balanç com, per exemple, la finalització de l’any natural, un determinat aniversari o el tancament d’una etapa professional. El ritme del calendari acadèmic ens atorga als pares, educadors i estudiants una ocasió privilegiada. L’aprofitem prou? Fer balanç és quelcom instintiu o convé fer-ne aprenentatge?
 
Tinc el ple convenciment que fer balanç resulta cabdal en la vida de les persones i ens  ajuda  a mesurar el creixement humà i a no viure presoners de la supercialitat o d’una deriva sense rumb. Perquè fer balanç suposa desplegar una capacitat d’anàlisi dels fets, de les seves causes i els seus efectes. Implica revifar aquell hàbit una mica rovellat de l’examen de consciència i explorar les nostres actituds i conductes, i valorar els nexes amb la nostra actuació. Significa recuperar un determinat projecte previst i escanejar-lo per conèixer què hem fet i què no, què ha estat possible i què hauria estat millor. Fer balanç, també vol dir auscultar les nostres emocions i autopreguntar-nos com estem en l’àmbit dels sentiments, dels afectes i les relacions, també, interrogar-nos com estan els altres amb mi. Fer balanç és una molt bona estratègia per fer memòria, recordar, prendre consciència del pas del temps i del canvi, és a dir, d’on venim, fins on hem arribat, què ens queda i quines circumstàncies tenim ara. Fer balanç ens col·loca en la pole position -com dirien  els amants de la Fórmula 1-, per percebre les coses a millorar i preveure un entorn positiu, en definitiva, arrencar amb més força.  
 
En qualsevol àmbit educatiu, fer balanç personal  hauria de ser –no diré pas una competència- però sí un hàbit del tot ineludible com a mínim un cop cada curs. De tot això, els professionals de l’educació n’hem de parlar amb solidesa i seguretat, ens hem de dotar recursos i temps adients per facilitar la seva realització. I més encara, avui en la universitat, ho veig del tot imprescindible si volem ciutadans, professionals i investigadors conscients de la seva actuació i responsabilitat. Aprofitarem l’oportunitat d’aquest final de curs? 
 
Publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1813, de 22 de juny de 2014, p. 12.