Vés al contingut
Per Oriol Domingo .
A

1. Nombroses persones, conegudes públicament o gent del carrer, i entitats d’inspiració cristiana de Catalunya estan a favor del dret a decidir.

2. El clam dels catòlics ha de ser escoltat pel arquebisbe Ricardo Blázquez, president de la Conferència Episcopal Espanyola, i pel papa Francesc. Els catòlics catalans, que mantenen la reivindicació eclesial d’una Conferència Episcopal Catalana, demanen a Blázquez que actuï per tal que els bisbes i catòlics espanyols siguin, com a mínim, respectuosos amb les reivindicacions del poble de Catalunya. També demanen al papa Francesc que els bisbes i catòlics catalans siguin escoltats com ho són els de qualsevol poble del món. A més, Catalunya és un model mundial ja que planteja el seu procés sobiranista per les vies pacífica i democràtica.

3. Aquestes entitats d’inspiració cristiana són les organitzadores del acte públic del 7 de juliol (CaixaForum, 19:30 hores) a favor d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Intervenen Joan Rigol (ex president del Parlament, teòleg, coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir), Xavier Morlans (sacerdot, consultor del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització), Victòria Molins (monja teresiana compromesa amb els sectors més marginals o, en terminologia de Francesc, perifèrics de la societat), Miquel Calçada (periodista i comissari de la Commemoració del 1714), Natxo Tarrés (músic), Pilarin Bayés (dibuixant).

4. Les idees mestres d’aquesta trobada giren entorn dels drets dels pobles i de les nacions, com Catalunya, segons el magisteri eclesial. “Ningú no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir” (Joan Pau II). “Donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història i també reclamem per a ella l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial”. (“Arrels Cristianes de Catalunya”, document de l’episcopat català).

5. El biblista Josep Rius-Camps confessa en la seva interessant conversa amb Ignasi Moreta (Fragmenta Editorial): “Jo em sento molt català, i si mai es vota la independència, votaré a favor, però no negaré el pa i la sal al del costat que és castellà. Seré molt conscient que hem de conviure, que es pot conviure. Fixa’t si hem progressat que ara no farem pas una guerra de successió, ¡suposo!, que tan malparats ens va deixar als catalans... Això és molt positiu. Dècades enrere hauríem tingut els tancs a sobre. Penso que de mica en mica va madurant la humanitat en aquests nivells de consciència; per tant, crec és possible que surti més gent amb més consciència i que sigui possible acceptar-nos millor”.

6. La teresiana Victoria Molins ho diu amb aquestes paraules en el seu llibre “El regal de la vida” (Columna): “En realitat, sé molt bé què desitjo i què demano des del fons del meu cor. El que Pau Casals va reafirmar davant de tot el món a les Nacions Unides el 1971: la identitat catalana i la de Catalunya com una nació de pau, un poble on la convivència, el respecte, el diàleg i la cooperació són necessàries per viure en pau”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.