És impossible estar en íntima relació amb Déu i alhora mantenir privilegis. Diumenge XIV de durant l’any

Diumenge XIV de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 6 de juliol de 2014

Aquest text impressionant és una revelació de la intimitat de Jesús.
Una revelació en la que posa de manifest els seus sentiments més íntims.
Aquests sentiments es refereixen a dues realitats:
– Primera: la seva relació íntima i única amb el Pare.
– Segona: les seves preferències socials.

La seva relació amb el Pare del Cel és tan profunda que Jesús parla d’una relació exclusiva en quan que el coneixement mutu entre ells és exclusiva d’ells.
Però el que més crida l’atenció és que aquesta relació amb el transcendent de Déu, portava a Jesús a prendre posició clara en aquest món.

Aquesta posició de Jesús consistia en la seva preferència per la gent senzilla.
Cosa que el portava inevitablement a anteposar els senzills per davant i per damunt dels savis i entesos.
Què vol dir això?
Vol dir que el que es relaciona seriosament i a fons amb Déu no pot estar amb tot el món.
És a dir: el que pren seriosament a Déu, és el que pren seriosament els més humils i desemparats de la societat.
Pretendre estar en íntima relació amb Déu i alhora pretendre mantenir una posició de privilegiat social, aquestes dues coses són senzillament impossibles. Del tot impossibles.

D’aquí, que la crida de Jesús s’adreça de ple als que van per la vida afeixugats i cansats.
Afeixugats per un jou que els oprimeix. Aquest jou és, de fet, tot el que els fa sofrir, sigui el que sigui i vingui d’on vingui.
A la Bíblia es fa referència al jou dels poderosos i polítics opressors: Egipte, Síria, Babilònia i Roma.
Però en temps de Jesús, quan es mencionava el jou, es tractava sobretot del jou que era la Llei religiosa, que s’havia convertit en una càrrega insuportable.

Per tant, Jesús no vol, no tolera una llei religiosa que resulti una càrrega dura per a la pobre gent.
La religió de Jesús és suau, lleugera, agradable de portar.
Per què?
Perquè és humanitat i felicitat per a tothom.

És així com a vivim nosaltres?