Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L'abdicació de de Joan Carles II i consegüent coronació de Felip VI han portat inevitablement el debat sobre la monarquia espanyola. Això és bo. Benvinguda qualsevol circumstància que obligui a debatre la legitimitat, salut i funcionament de les institucions polítiques.

Un dels arguments més repetits dels partidaris d'una república és el dèficit democràtic d'aquesta institució pel fet que el seu titular no és elegit pel poble. Al meu parer, aquesta posició, expressada de forma genèrica, és un error.

Si considerem que una institució política és democràtica quan la seva existència, configuració i manteniment deriva de la voluntat del poble, expressada d'acord amb procediments que garanteixin la seva llibertat i pluralitat, aleshores una monarquia serà legítima democràticament si deriva d'aquesta voluntat popular. I no es pot negar que, ara com ara, la monarquia espanyola deriva de la voluntat majoritària del poble espanyol. Almenys fins ara.

En efecte, amb independència del seu origen històric, la monarquia va ser establerta per la Constitució espanyola, norma bàsica de l'Estat aprovada democràticament i que es pot reformar també democràticament. I és aquesta norma la que determina la configuració, naturalesa i funcions de la Corona. Per tant, la monarquia pot ser substituïda per un altre tipus d'institució el dia que la Constitució sigui reformada. Però el cert és que, des de l'aprovació de la Constitució fins avui, no s'ha constatat una voluntat política majoritària amb representació parlamentària que consideri que cal substituir-la.

Ara bé, és cert que l'adhesió popular a la monarquia espanyola s'ha reduït enomement i que algun dia no llunyà es podria formar una majoria decidida a posar-hi fi. També és cert que, en el moment oportú (que potser no és l'actual) podria ser saludable fer-ne una consulta popular.

En tot cas, la legitimitat democràtica actual de la monarquia espanyola és innegable. I això és cert encara que la forma de designació del monarca no procedeixi d'una elecció popular, sinó per vincles familiars. I és que la forma de designació també ha estat fixada per la mateixa Constitució. Això no ha de sorprendre, ja que molts altres poders polítics són exercits per persones no designades per elecció popular, d'acord amb criteris que tenen la seva raonabilitat. Per exemple, els jutges i altres alts funcionaris són nomenats per raons de mèrit i capacitat. I els membres de l'Administració electoral o els membres dels Jurats populars són designats per sorteig.

Per tant, designar els membres d'una determinada família com a titulars de la Corona per raons històriques té també la seva raó de ser, sense que això li resti legitimitat democràtica. Més quan es tracta d'una institució sense poder polític real, ja que es tracta d'una monarquia parlamentària. Una monarquia parlamentària, com és el cas espanyol, assumeix la prefectura de l'Estat sense cap poder polític, sinó exclusivament simbòlic i representatiu. Tot el poder polític recau en els poders executiu, legislatiu i judicial i al rei se li reserva exclusivament una capacitat de "moderació o arbitratge" (que s'ha d'interpretar estrictament com d'influència personal sense cap prerrogativa jurídica) i de govern de la seva pròpia casa, agenda i assignació econòmica, adreçades a complir les seves funcions

Per tant, si la Constitució espanyola té legitimitat democràtica, la monarquia també en té, perquè deriva d'ella.

Altra qüestió és si aquesta institució és la més oportuna i adequada per la prefectura d'un Estat. Això és opinable. I un altre qüestió és si aquesta és la millor fórmula per l'Espanya d'avui. També molt opinable. Això sí, en el debat caldrà tenir en compte les dificultats de pactar una altra forma d'Estat amb suficient consens, així com valorar les limitacions i inconvenients de qualsevol altra opció. 

Però hi ha una altra pregunta prèvia que ens afecta a nosaltres: té legitimitat democràtica i plena validesa jurídica la Constitució espanyola a Catalunya? Això s'ha convertit ja en quelcom força discutible, però serà comentari d'un altre article.