Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

De posat humil, entranyable i proper, amb una veu clara i ferma, va exhibir un excel·lent sentit de l'humor, imprescindible per poder parlar de les situacions més delicades i frontereres d'una manera respectuosa, alhora que realista. El seu és un captivador somriure d'home savi, el de qui ha viscut d'aprop l'horror sense perdre l'esperança en l'ésser humà.

El Premi Nobel de la Pau (1984) i Premi Internacional Catalunya 2014, l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu, no vacil·là ni un segon en parlar de reconciliació, de diàleg, de la lluita contra la injustícia, i de reduir les desigualtats entre rics i pobres per evitar un esclat social.

Paraules sortides d'una amplitud de ment, i un sentiment d'amor incondicional vers els altres que s'endevina encara més sincer en dir que ens cal recuperar i posar al seu lloc el valor de la dignitat humana.

Amb una rialla espontània afirma que Déu va fer una bona feina repartint els doncs, donat que cap de nosaltres ho té tot individualment i estem fets per complementar-nos mútuament. UBUNTU, el que els africans consideren l'essència de ser de tota persona, "tu no pots existir com a ésser humà aïllat".  Insisteix: tots som membres de la mateixa família, i mentre no ens ho creiem sempre tindrem problemes.

La seva enèrgica serenor interpel·la dient-nos: la pobresa és costosa i no sols afecta al moment present de la persona que la pateix, sinó també al futur de la societat en què viu. Una part de la raó per la qual tenim tanta violència, i es respira tanta agressivitat, és per les creixents desigualtats socials. Quan la gent està i se sent desesperada fa coses desesperades.

En Desmond Tutu no s'està de proclamar que és necessari demanar perdó, que s'ha de ser valent, confessar i reconèixer els fets. En tot procés de pau hi ha d'haver un acte explícit de reconciliació. Sap que no és fàcil donat que per ser un gest creïble, passa per l'abraçada entre botxí i víctima i, això sols és possible després d'un llarg camí de reconeixement de la humanitat comuna.

Sense embuts ens recorda que Déu ens convida a aprendre a viure com a germans i germanes, per què sinó morirem junts, morirem plegats però com uns "imbècils" -perdoneu l'expressió però és la que va emprar-.

Em sento afortunada per aquesta oportunitat, que ha estat única, d'escoltar en directe tan carismàtic líder. Copsar tot allò que traspua com a persona i, que difícilment poden transmetre sols les paraules, i encoratja a continuar creient en la humanitat.