Vés al contingut

No tenia masses ganes en parlar del que passa a Espanya amb el seu rei. Però tenia curiositat en saber que faria l’Església catòlica en aquesta ocasió singular. Les primeres notícies que circulaven era que hi havia una cert interès de garantir una celebració religiosa en algun moment del canvi de rei. Per sort les notícies de darrera hora indiquen que la cerimònia de la proclamació del príncep Felip com a nou rei d’Espanya serà laica. És una bona notícia que contradiu les insinuacions del primer moment. S’ha imposat el sentit comú. Penso que el futur rei d’Espanya hauria d’evitar vincular la serva responsabilitat institucional a una determinada tradició religiosa. El monarca pot tenir una creença religiosa particular, que ben segur la té i la viu, però la institució que representa ha d’evitar la confusió que produiria adoptar signes religiosos en la seva proclamació de monarca.

Malament aniria si el futur Felip VI comencés el seu regnat barrejant la corona amb la fe. El nou monarca espanyol serà proclamat rei en les corts generals. No hi ha un altre espai constitucional possible. Quin error es cometria si l’Església catòlica espanyola caigués en el parany de voler tenir un espai propi en aquests moments. No toca ni és oportú. Suposo que el cardenal de Madrid deu especular encara en la possibilitat de fer una cerimònia religiosa per fer-se a veure en els moments de la introducció del nou monarca. A més, seria probablement la seva gran ocasió de fer un pontifical magnificent. Cal recordar que en l’ascensió al tro del rei Joan Carles I d’Espanya es celebraren dos cerimònies: la proclamació feta en les Corts, el dia 22 de novembre de 1975, i una altra el 27 de novembre que fou una missa la d’unció de l’Esperit Sant que tingué lloc a l’Església de San Jerónimo el Real. Aquesta missa, ni de lluny era una coronació formal segons els rituals tradicionals o a l’estil d’altres països, però emprà un simbolisme que així ho recordava.

La simbologia a emprar durant la proclamació també serà un important baròmetre per avaluar la dimensió laica d’aquesta cerimònia. És probable que durant aquest esdeveniment s’utilitzin dos símbols: la corona i el ceptre reial col·locats damunt d’un coixí al costat de la presidència del Congrés de Diputats on es troben reunides les Corts Generals del Regne. Hi ha un tercer símbol que ha estat habitual en aquestes cerimònies: una creu. Aquesta hi fou present en quan fou anomenat rei Joan Carles. Fora desitjable que, en clau constitucional, s’evités aquest símbol i el jurament damunt dels Evangelis en nom de Déu i, en lloc d’aquests signes confessionals, s’optés per una discreta promesa. Aquests petits gests poden servir per intuir el signe que el nou monarca dels espanyols en relació a la diversitat religiosa del Regne d’Espanya.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.