1. El papa Francesc, Jorge Bergoglio, distingeix les independències per “emancipació” i per “secessió”. Les americanes, com Argentina, serien de les primeres. Ho diu al periodista Henrique Cymerman.
2. Bergoglio, sent cardenal arquebisbe de Buenos Aires, va dir al rabí Abraham Skorka sobre la independència argentina: “L’Església catòlica va tenir molt que veure en el procés de la independència nacional, de 1810 al1816”. Explicava: “Així com es senyalen els abusos dels espanyols –perquè evidentment vingueren a fer negoci en aquestes terres i a emportar-se l’or- també en l’època de la conquesta hi hagué homes de l’Església dedicats a la predicació i a l’ajuda, com fra Bartolomé de las Casas, defensor dels indis davant els maltractes dels conqueridors”.
3. Argentina aconsegueix la independència a través de la guerra. “La guerra de la independència americana fou, abans que res, una guerra civil entre catòlics (...) Uns, partidaris de l’emancipació, quasi tots nascuts a Amèrica, criolls, indígenes, mestissos. Altres, constitucionalistes, partidaris d’un món hispànic regit per la Constitució de Cadis de 1812”. Ho escriu Josep-Ignasi Saranyana en el llibre “Política y religión en la independencia de la América Hispana”. El sacerdot Saranyana és vocal del Pontifici Comitè de Ciències Històriques.
4. El procés emancipador argentí per la via de la guerra contrasta amb el procés sobiranista català per la via pacífica i democràtica. Cymerman, coneixedor cordial de Catalunya, ho ha pogut explicar al Papa. Henrique Cymerman (Oporto, 1959) és de religió jueva. La seva mare era una sefardí de Màlaga. Resideix a Israel des dels 16 anys. Parla hebreu i àrab. També l’episcopat català ha explicat al Papa diversos aspectes de la realitat eclesial i política de Catalunya en la visita ad limina realitzada el passat 7 de març al Vaticà.
5. Medis eclesials ressalten una afirmació de Francesc en la conversa amb Cymerman. Al parlar dels casos d’independència, el Papa afirma: “Cal estudiar-ho un per un. Escòcia, la Padània, Catalunya... N’hi haurà que seran justos i n’hi haurà que no ho seran”. A més cal tenir en compte l’àmbit de la missió papal. “Ni el Papa ni l’Església tenen el monopoli en la interpretació de la realitat social o en la proposta de solucions per als problemes contemporanis (...) Pertoca a les comunitats cristianes analitzar amb objectivitat la situació pròpia del seu país” (Evangelii gaudium, exhortació apostòlica de Francesc). Els bisbes de Catalunya tenen la responsabilitat de pronunciar-se dins les seves competències pastorals. Els catòlics laics han d’actuar segons la seva consciència política i a la llum de l’Evangeli i de la Doctrina Social de l’Església.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.