Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a Betlem. Diumenge 25 de maig de 2014

Quina gràcia tan gran, celebrar l’Eucaristia en el lloc on va néixer Jesús! Gràcies a Déu i us dono gràcies a vosaltres que m’haveu acollit en el meu pelegrinatge: el President Mahmou Abbas i les altres autoritats; el Patriarca Fouad Twal, els altres Bisbes i els Ordinaris de Terra Santa, els sacerdots, els bons franciscans, les persones consagrades i tots els que treballen per mantenir viva la fe, l’esperança i la caritat en aquests territoris; les representacions dels fidels que han vingut de Gaza, de Galilea, els emigrats d’Àsia i d’Àfrica. Gràcies per la vostra acollida!

El Nen Jesús que va néixer a Betlem és el senyal que Déu dóna a qui esperava la salvació i que és El senyal per Déu als que esperaven la salvació i queda per sempre com a senyal de la tendresa de Déu i de la seva presència en el món. L’àngel diu als pastors: “Aquest és per a vosaltres el senyal: trobareu un infant...”.

També avui els infants són un senyal. Senyal d’esperança, senyal de vida, però també senyal “diagnòstic” per entendre l’estat de salut d’una família, d’una societat, de tot el món. Quan els nens són acollits, estimats, guardats, protegits, la família té bona salut, la societat millora, el món és més humà. Pensem en l’obra que fa l’Institut Effetà Pau VI en favor dels nens palestins sordmuts: és un senyal concret de la bondat de Déu. És un senyal concret que ens diu que la societat millora.

Avui Déu ens repeteix també a nosaltres, homes i dones del segle XXI: “Aquest és per a vosaltres el senyal”, cerqueu l’infant.

El Nen de Betlem és fràgil, com tots els nadons. No sap parlar i, no obstant això, és la Paraula que s’ha fet carn, vinguda per canviar el cor i la vida dels homes. Aquell Infant, com tots els nens, és feble i necessita ser ajudat i protegit. També avui els nens necessiten ser acollits i defensats des del ventre de la mare.

Malauradament, en aquest món que ha desenvolupat les tecnologies més sofisticades, hi ha infants en condicions inhumanes, que viuen al marge de la societat, a les perifèries de les grans ciutats o en zones rurals. Molts nens segueixen essent explotats, maltractats, esclavitzats, objecte de violència o de tràfic il·lícit. Massa nens són avui refugiats, emigrants, de vegades enfonsats en el mar, especialment en les aigües del Mediterrani. De tot això ens n’avergonyim avui davant de Déu, de Déu que s’ha fet Infant

I ens preguntem: qui som davant del Nen Jesús? Qui som davant dels nens d’avui? Som com Maria i Josep, que acullen Jesús i se’n cuiden amb amor matern i patern? O som com Herodes que el vol eliminar? Som com els pastors que van ben de pressa, s’agenollen per adorar-lo i li ofereixen els seus dons humils? O som indiferents? Som potser retòrics i pietistes, persones que explotem la imatge dels nens pobres per treure’n benefici? Som capaços d’estar prop d’ells, de “perdre temps” amb ells? Sabem escoltar-los, guardar-los, pregar per ells i amb ells? O els descuidem, per dedicar-nos als nostres interessos?

“Aquest és per a nosaltres el senyal: trobareu un nen...” Potser aquell nen plora. Plora perquè té gana, perquè té fred, perquè vol estar als teus braços...També avui ploren els nens, ploren molt, i el seu plor ens interpel·la. En un món que llença cada dia tones d’aliments i de medicaments, hi ha nens que ploren en va de gana i de malalties que es poden curar fàcilment. En un temps que proclama la tutela dels menors, es venen armes que acaben a mans del infants soldats, es venen productes elaborats per petits esclaus-treballadors. El seu plor queda ofegat: el plor d’aquests nens queda apagat! Han de lluitar, han de treballar, no poden plorar! Però ploren per ells les seves mares, com a Raquels d’avui dia: ploren els seus fills i no volen ésser consolades (cf. Mt 2,18)

“Aquest és el senyal per a vosaltres” trobareu un infant. El Nen Jesús nat a Betlem, qualsevol nen que neix i creix en qualsevol part del món, és un senyal diagnòstic, que ens permet veure l’estat de salut de la nostra família, de la nostra comunitat, de la nostra nació. D’aquest diagnòstic franc i honest, se’n pot treure una manera nova de viure, on les relacions no siguin de conflicte, d’opressió, de consumisme sinó que siguin relacions de fraternitat, de perdó i de reconciliació, de compartir i d’estimar.

Oh Maria, Mare de Jesús,
tu que has acollit, ensenya’ns a acollir;
tu que has adorat, ensenya’ns a adorar;
tu que has seguit, ensenya’ns a seguir. Amen.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió