Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència general del Papa Francesc a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Dimecres 4 de juny de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui volem reflexionar sobre un do de l'Esperit Sant que moltes vegades és malentès o bé és considerat d’una forma superficial; però, tanmateix, toca el bell mig de la nostra identitat i la nostra vida cristiana: es tracta del do de pietat.

Cal aclarir que aquest do no s'identifica amb el fet de tenir compassió d’ algú, del proïsme, sinó que indica la nostra pertinença a Déu i el nostre vincle profund amb Ell, un vincle que dóna sentit a tota la nostra vida i que ens manté ferms, en comunió amb Ell, també en els moments més difícils i preocupants.

1. Aquest vincle amb el Senyor no s'entén com un deure o una imposició. És un vincle que ve de dins. Es tracta, però, d'una relació viscuda amb el cor: és la nostra amistat amb Déu, donada per Jesús, una amistat que canvia la nostra vida i ens omple d'entusiasme, d'alegria. Per això, el do de pietat suscita en nosaltres, sobretot, la gratitud i la lloança. És el motiu i el sentit més autèntic del nostre culte i de la nostra adoració. Quan l'Esperit Sant ens fa percebre la presència del Senyor i tot el seu amor per nosaltres, ens conforta el cor i ens mou, gairebé de forma natural, a l'oració i a la celebració. Pietat, per tant, és sinònim d' esperit religiós autèntic, de confiança filial amb Déu, d'aquesta capacitat de resar a Déu amb amor i senzillesa, trets que són propis de les persones de cor humil.

2. Si el do de pietat ens fa créixer en la relació i en la comunió amb Déu i ens porta a viure com a fills seus, al mateix temps ens ajuda a vessar aquest amor cap als altres i a reconèixer-los com a germans. En fer-ho, sí que ens movem per sentiments de pietat, no de pietisme, pel que fa a les persones que tenim al voltant, a aquells que trobem cada dia. Per què dic que no són sentiments de pietisme? Perquè alguns pensen que tenir pietat és tancar els ulls, fer cara de bo, i així, fer veure que som sants. Això no és el do de pietat. El do de pietat significa ésser capaços, veritablement, d'alegrar-nos amb els qui estan alegres, de plorar amb els qui ploren, d'ésser propers amb els qui estan sols o angoixats, de corregir a qui s'equivoca, de consolar qui està afligit, d'acollir i de socórrer a qui ho necessita. Hi ha una relació molt estreta entre el do de pietat i la mansuetud. El do de pietat que ens dóna l'Esperit Sant ens fa humils, ens fa tranquils, pacients, ens fa viure en pau amb Déu, i ens fa estar al servei des altres amb mansuetud.

Estimats amics, en la carta als Romans, l’apòstol Pau afirma: “Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» (Rm 8,14-15 ). Demanem al Senyor que el do del seu Esperit pugui vèncer els nostres temors i les nostres inseguretats i el nostre esperit inquiet i impacient, i ens faci testimonis joiosos de Déu i del seu amor, bo i adorant el Senyor en la veritat; que també ens empenyi a estar al servei del proïsme amb mansuetud, amb el somriure que l'Esperit Sant ens dóna en la joia. Que l'Esperit Sant ens doni aquest do de pietat!

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió