Felip VI, el poble i Déu

1. El futur rei dels espanyols, Felip VI, va estar al monestir de Poblet en una recent visita a Catalunya. Poblet té un significat religiós i polític. Es panteó dels reis de la Corona d’Aragó. El monestir, des del 1150, està arrelat a la història i a la realitat de Catalunya.

2. L’encara Príncep hauria de llegir “Arrels cristianes de Catalunya” (1985). Aquest document de l’episcopat català analitza la relació entre la nació catalana i la comunitat eclesial a la llum de la Doctrina Social de l’Església catòlica.

3. L’encara Príncep sap que a Poblet hi ha l’arxiu de Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat no prové del franquisme, ni de cap jurament dels immutables “Principios del Movimiento Nacional”, ni de la no menys immobilista Constitució del 1978. Tarradellas va tornar a Catalunya el 23 d’octubre del 1977, com 125 president de la Generalitat. El primer president fou Berenguer de Cruïlles (1359-1362).

4. L’encara Príncep i futur Rei té el deure en consciència d’estar al servei del poble. ¿A quina part del poble o societat civil servirà? ¿Pensa escoltar als ciutadans que de manera democràtica, lliure i pacífica expressen al carrer i a les urnes la seva voluntat de votar per decidir el futur del seu poble? ¿Manté el que el Príncep va dir un dia del 1990: “Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui?”.

5. L’encara Princep ha de saber que en aquesta Catalunya mil·lenària d’arrels cristianes, i també agnòstiques, hi ha cristians del segle XXI que es fan seva la Doctrina Social de l’Església catòlica mantenint-se fidels a la seva consciència i al Déu de Jesús.

6. ¿Què passa en cas de conflicte entre el Príncep i la consciència, entre el Rei i Déu? Felip de Borbó pot ser informat que Agustí Cortés, bisbe de sant Feliu, diòcesi que acull l’històric Baix Llobregat i el monestir de Montserrat, dedica dos capítols al conflicte sobre la consciència en política en el seu llibre “Creure: la força del testimoniatge”. Explica els casos de l’arquebisbe Tomàs Becket i del conseller Tomàs More. El primer fou assassinat per ordre del rei Enric II. El segon va ser executat per ordre del rei Enric VIII. El bisbe Cortés comenta: “La qüestió fonamental és la mateixa: la lluita en consciència contra el poder absolut que pretén sotmetre l’Església i posar-la al servei dels propis interessos amb procediments tan anti-evangèlics com la mentida, la violència i l’assassinat”.

7. L’encara Princep i futur Rei, els polítics i el poble, siguin sobiranistes catalans o sobiranistes espanyols, poden reflexionar i dialogar des de la pròpia consciència i respectant la consciència dels altres. Els catòlics, a més, poden pregar des dels fons de la consciència i de la fe a Tomás More. Sant Tomás More és el patró dels polítics catòlics.