Vés al contingut

Els dies després de les eleccions europees molta gent ha fet les seves anàlisis , projeccions i especulacions. Algunes són força divertides, especialment quan alguns dirigents polítics són ràpids en veure la palla en l’ull de l’altri i força astuts per esquivar la biga en els seus. Com que tothom a dit la seva, m’aventuro també a dir la meva. Tot i que, en el meu cas, no em centraré en l’anàlisi del que ha passat sinó posaré negre sobre blanc el que m’agradaria que passés en el futur perquè les properes eleccions hi hagi molta més participació.

M’agradaria que algun partit fos clar i m’expliqués que la independència no és una fita, sinó un instrument per que tots els catalans i catalanes siguem més feliços, més persones, més justos i més fraternals.

M’agradaria que, els partidaris de la independència m’expliquessin quines infraestructures pensen pel meu país; com pensen que serà la sanitat pública que m’atendrà ara que començo a anar més sovint el metge; com serà l’escola pública que anirà el meu net; com seran les biblioteques públiques del futur; on es vendran els productes catalans de les indústries catalanes; quin model de creixement econòmica tindrem; com seran les empreses tecnològiques; quina fiscalitat tindrà la Catalunya independent. M’agradaria que m’expliquessin això i tantes altres coses que faran il·lusionar-me en pensar que la independència farà als catalans i les catalanes més pròspers, lliures, feliços i humans.

M’agradaria que hi hagués un gran líder a Catalunya que somiés en color el futur del meu país. M’agradaria que aquest líder reivindiqués l’herència de Prat de la Riba, el seu seny i moderació noucentista, però que també s’identifiqués amb la rauxa del Modernisme. M’agradaria que aquest líder tingués el país al cap, me l’expliqués i em convidés directament a mi a incorporar-me en aquest procés. Sí, que em parlés directament a mi.

M’agradaria que el líder del meu país fos una persona apassionada i que busqués la meva complicitat apassionada. M’agradaria que aquest líder es dirigís a mi, personalment i no com a membre d’una tribu de patriotes. M’espanten les tribus quan oculten i anul·len l’individu i neguen la solidaritat compassiva. El meu patriotisme no és de tribu, sinó d’un individu que pensa i estima, creu i s’apassiona.

M’agradaria sentir l’orgull de que el líder del meu país fos un gran estadista. Es a dir, una persona que sap demanar-me coses i d’indicar-me cap on hem d’anar; una persona que sap demanar, quan cal sacrificis durs, però que parla sense engany i és noble. Una persona que es capaç de negociar amb qui sigui tot allò que ens permet prosperar i ser feliços. M’agradaria tenir un líder humà, que s’emocionés i sabés transmetre els seus sentiments. Una persona normal, com jo, la meva dona, els meus amics i els meus veïns.

M’agradaria que el partit que assumís la direcció política de Catalunya no s’arronsés davant les dificultats, que anés fins els fons i fos valent alhora d’assumir responsabilitats. No si val practicar el cinisme polític de ser-hi sense ser-hi. Ja m’entenc. Els marrons com més compartits, millor.

M’agradaria que el lideratge polític del meu país estigui en mans de persones serenes, mesurades, justes i equitatives. Èticament sòlides i moralment irreprensibles. No m’agraden els discursos encesos sense continguts. M’agraden els polítics que fan vives paraules que il·lusionen, són sinceres i em mobilitzen cap al bé comú. s i M’agradaria que ningú oblidés les mirades de les persones que pateixen i sofreixen els efectes d’una crisi que ells no han creat. M’agradaria que els meus governants fossin justos i comptessin amb els ciutadans alhora de prendre les decisions.

Finalment, també m’agradaria que qui vulgui governar el meu país fos generós alhora de fer pactes i crear consensos. No m’agrada la política tacticista, del regat curt o de les paraules altisonants. Com tampoc m’agraden aquells polítics que s’inventen problemes o crispacions. M’agradaria que qui volgués governar el meu país entengués que a societat hi ha persones que tenim el nostre vot a la disposició de qui vulgui entendre i assumir tot el que dit fins ara.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.