Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquesta és la història repetida del que de fet entra en la idolatria del diner i la riquesa.
 
FASCINACIÓ. Sempre has pensat que el ric té moltes possibilitats per esdevenir una persona feliç. Ets prou intel·ligent per adonar-te que moltes de les realitats més fonamentals de la vida poden escapar del poder del diner. En el fons, però, penses que amb una bona fortuna es podrien afrontar amb majors garanties de bon èxit. I al marge d’aquestes eventualitats, que poden arribar a qualsevol persona humana, la possibilitat de diners abundosos i disponibles, de béns mobles o immobles quantiosos, et fascina. Quantes coses a fer, segones residències, viatges, amistats, plaers, regals, fins atraccions per descobrir... etc. Possiblement vas molt just econòmicament, però el somni de ser ric et fascina.
 
DEPENDÈNCIA. Cal observar atentament, en el possible, el que acostuma a passar a la gent rica. Han anat estirant més el braç que la màniga. Generalment mai en tenen prou. Molts a poc a poc han anat agafant un ritme creixent de nivell de vida i de poder. En un moment determinat poden fer una bona obra, fins una important aportació per fins altruistes i de beneficència. Quasi mai afectarà l’estabilitat del seus comptes ni la seguretat que defensa l’equilibri de les seves finances. De fet, mantenir o anar augmentant en el marc del possible els seus diners i béns crea una dependència, una vigilància, unes preocupacions que acaparen el seu temps i poden crear angoixes i altres desequilibris. A la llarga, és més gran la dependència que la mateixa fascinació inicial.
 
DESTRUCCIÓ. Sens dubte aquest és el tercer pas, més preocupant i lamentable. Moltes vegades està ja en els mateixos inicis de l’enriquiment. La destrucció té una doble direcció, de la persona rica i el seu entorn i de les víctimes del sistema injust que avui en el nostre món enriqueix a uns a costa d’empobrir a la majoria. Llegeix aquest text:
 
 “A la vista de l’abús del poder econòmic, de les crueltats del capitalisme, que degrada les persones a nivell de mercaderies, hem descobert un altre cop els perills de la riquesa, i ara tornem a entendre Jesús quan posa en guàrdia contra la riquesa, contra el déu Mammon, que arruïna l’home, que escanya una gran part de la humanitat.”

Saps de qui és aquest text? Doncs de Benet XVI en el llibre primer sobre Jesús de Natzaret.