Vés al contingut

M'he de referir per tercera vegada a la campanya existent per destruir el Diumenge, gran institució social occidental ferida de mort.

I és que els seus enemics són molt poderosos i llencen atacs quasi diàriament, a fi d'anar generant el clima d'opinió necessari als seus objectius.

Ara s'hi han sumat amb gran força a l'ofensiva (encara que potser ja hi eren abans) dos grans i potents poders fàctics: La Vanguardia i la Cambra de Comerç.

La Vanguardia, encapçalada pel seu director Màrius Carol, amb els seus continus editorials, notícies i reportatges sobre el tema, sempre en la mateixa direcció, volen fer-nos creure que el tancament de comerços en Diumenge a Barcelona és una anomalia, que ens hem de vendre ja definitiva i totalment als turistes i assemblar-nos a Paris, Londres i Nova York, és clar! Aquest és el model de creixement econòmic en el creu la Vanguardia? I quan aconsegueixin destruir el Diumenge tindran més lectors? Continuaran publicant un diari més llarg els diumenges i el magazine "dominical"?

I la Cambra de Comerç, amb la publicació ara d'un informe que ens anuncia els milions de milions d'euros que generaria obrir més i més diumenges, convertint la ciutat en un gran hipermercat non stop 24h. Sí, aquests ja li han posat preu a sacrificar el Diumenge. Però, és clar, no ens diuen qui es quedarà aquests grans beneficis. I, sens dubte, tampoc no se'ls ha acudit fer el càlcul dels enormes costos socials que comportaria la desaparició del Diumenge.

Aquests discursos fanàtics dels consumisme i de l'economicisme més cec ens volen encogir el cor amb els milers de llocs de treball i els beneficis que ens estem perdent en no obrir els Diumenges.

Però cal dir-los que el dret a un treball digne, no té preu, que la vida cultural i els vincles socials no tenen preu, que la cohesió de les famílies no té preu. Els diumenges els fills han de ser amb els seus pares i mares. Potser creuen que el creixement del PIB i del turisme justifica posar en perill la vida familiar i el desenvolupament psicosocial dels infants?

Lamentablement, aquesta tendència liberalitzadora per destruir el Diumenge ha acabat quallant. Molts petits comerciants comencen a acceptar la possibilitat d'obrir els diumenges quan veuen proliferar més i més superfícies comercials al seu voltant.

Però, en realitat, l'alternativa no és aquesta, sinó exigir una normativa estricta també per als grans, i eliminar l'absurda excusa de les "zones o municípis turístics" que serveix per ampliar més i més la febre liberalizadora. Ni Catalunya ni Barcelona han de ser un Roca Village gegantí, el qual tampoc no tindria per què obrir els diumenges. Els turistes tenen moltes coses i més interessants a fer els diumenges en el nostre país que comprar compulsivament. Almenys en aquest dia poden descansar d'això i fer i veure altres coses. Algú els hi hauria de dir, senyors hotelers, en comptes de posar-los autocars per anar a comprar.

El que està passant és molt, molt seriós; sembla que els enemics del Diumenge no en són conscients i el mal que poden causar pot tenir conseqüències irreversibles.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.