Vés al contingut

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 22 de maig de 2014

Jesús ha recordat el Papa Francesc, abans d'anar al cel, va parlar de moltes coses, però sempre es recolzava en tres paraules clau: "Pau, amor i alegria". Sobre la pau, ha reiterat, "ens va dir que no ens dóna la pau, com la dóna el món", sinó que ens dóna una "pau per sempre". Sobre l'amor, ha continuat, ho va dir tantes vegades "que el manament era estimar Déu i estimar els altres" i en va fer com un "protocol", en Mateu 25, "sobre el que tots serem jutjats". En l'Evangeli d'avui, per tant. ha fet notar, Jesús va dir sobre l'amor una cosa nova: 'No tan sols estimeu, sinó que romaneu en el meu amor'".

"La vocació cristiana és això: romandre en l'amor de Déu, és a dir, respirar, viure d'aquell oxigen, viure d'aquell aire. Romandre en l'amor de Déu. I amb això tanca la profunditat del seu discurs sobre l'amor i segueix endavant. I com és el seu amor? 'Com el Pare m'ha estimat, així també jo us he estimat'. És un amor que ve del Pare. La relació d'amor entre Ell i el Pare és també una relació d'amor entre Ell i nosaltres. Ens demana de romandre en aquest amor que ve del Pare".

" Una pau -ha seguit- que no ve del món, la dóna Ell, un amor que no ve del món, ve del Pare". Així el Papa Francesc s'ha centrat en l'exhortació de Jesús: "Romaneu en el meu amor". El senyal que romanem en l'amor de Jesús, ha emfatitzat, "és guardar els manaments. No n'hi ha prou en seguir-los". Quan romanem en l'amor -ha dit- són els manaments que vénen per ells sols de l'amor". L'amor, ha reiterat, "ens porta a complir els manaments, ben naturalment. L'arrel de l'amor floreix en els manaments". I aquesta ha estat la seva reflexió, són "com un fil" que ens uneix a una "cadena: el Pare, Jesús i nosaltres". Francesc ha girat l'atenció a l'alegria:

"L'alegria, que és com el signe del cristià. Un cristià sense alegria o no és un cristià o està malalt. No hi ha res més a dir! La seva salut no és bona així! La salut cristiana: l'alegria! Una vegada vaig dir que hi ha cristians amb cara de pomes agres... sempre una cara d'aquesta manera! Així també l'ànima, això és dolent! Aquests no són cristians. Un cristià sense alegria no és cristià. És com el segell del cristià, l'alegria. Fins i tot en el dolor, en les tribulacions, en les persecucions també".

Dels primers màrtirs, ha recordat, que anaven "al martiri com si anessin a un casament". És l'alegria del cristià, ha dit, "que guarda la pau i l'amor". Pau, amor i alegria, "tres paraules que Jesús ens deixa". I qui fa aquesta pau, aquest amor , "qui -s'ha preguntat el Papa- ens dóna l'alegria? És l'Esperit Sant":

El gran oblidat en la nostra vida! Jo voldria demanar-vos -però no ho faré, eh!- només demanar-vos: quants de vosaltres pregueu a l'Esperit Sant? No aixequeu la mà... És el més oblidat, el gran oblidat! I Ell és el do, el regal que ens dóna la pau, que ens ensenya a estimar i que ens omple d'alegria. En la pregària hem demanat al Senyor: 'Guarda el teu do'.i l'Esperit el teu do'. Hem demanat la gràcia que el Senyor guardi l'Esperit Sant en nosaltres. Que el Senyor ens doni aquesta gràcia: de guardar sempre l'Esperit Sant en nosaltres, l'Esperit que ens ensenya a estimar, ens omple d'alegria i ens dóna la pau.

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.