Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge 6è de Pasqua. Cicle A
Barcelona, 25 de maig de 2014

Tots tenim la dolorosa experiència d’haver perdut persones estimades i molt estimades.
I encara que fem el cor fort, la veritat és que ens fa molt de mal i que ens costa moltíssim acceptar-ho, i encara més assumir-ho.
Ens sentim molt orfes.

Però els cristians mai no ens hem sentit orfes. El buit deixat per la mort de Jesús ha sigut omplert per la Presència viva de l’Esperit del Ressuscitat.
Aquest Esperit omple la vida del creient.
Quan viu aquesta experiència de l’Esperit, el creient descobreix que ser cristià no és un pes que oprimeix i turmenta la consciència.

Ser cristià és deixar-nos guiar per l’amor creador de l’Esperit que viu en nosaltres i que ens fa viure amb una espontaneïtat que neix no del nostre egoisme sinó de l’amor.
La veritat de Déu genera en nosaltres un estil de vida nou enfrontat a l’estil de vida que sorgeix de la mentida i de l’egoisme.

Vivim en una societat a on:
– a la mentida se la qualifica de diplomàcia
– a l’explotació se la té per negoci
– a la irresponsabilitat se la té per tolerància
–a la injustícia la qualifiquen d’ordre establert
–a la sensualitat se la té per amor
–a l’arbitrarietat per llibertat
–a la falta de respecte per sinceritat.

S’ha dit que el cristià és un soldat totalment sotmès a la llei cristiana.
És més exacte dir que, el cristià, és un artista que sota l’impuls creador i alegre de l’Esperit de Déu aprèn a viure
– amb Déu
– per Déu
– i al servei dels germans.

És aquest el nostre cas?