1. Les eleccions europees d’aquest 29-M estan influïdes a Catalunya per la consulta anunciada pel 9-N. Els ciutadans catòlics tenen documentació suficient per reflexionar i exercir en consciència el seu vot. El seu dret a decidir.
2. ¿Són moralment legítimes totes les opcions polítiques? ¿Només ho són aquelles que en el debat públic són qualificades com “unionistes” o “constitucionals”? També ho són les “sobiranistes”?. L’episcopat català emet comunicats apel·lant a un vot responsable en totes les conteses electorals menys en els comicis europeus com es el cas d’aquest diumenge, 25 de maig. El seu darrer document conjunt en matèria electoral fou en les passades parlamentàries catalanes. El seu contingut, que manté plena vigència, deixa clar que totes les opcions polítiques són moralment legítimes si es propugnen de manera democràtica i pacífica. Així succeeix feliçment a Catalunya.
3. El comunicat de l’episcopat català estableix, entre altres consideracions: “En un règim democràtic, cada ciutadà ha de poder manifestar les seves pròpies conviccions (...) Com pastors de l’Església no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests nous reptes, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”.
4. El to serè emprat pels bisbes de Catalunya contrasta amb les paraules incendiades pronunciades aquests darrers dies per Maria Dolores de Cospedal i Esperanza Aguirre. Ambdues han fet un ràpid viatge de Madrid a Catalunya. La primera ha acusat al president Artur Mas de “fomentar l’odi i la fractura”. La segona ha acusat de “totalitaris” a la família Maragall “per utilitzar a Pasqual Maragall, malalt d’alzheimer, al acompanyar-lo a un míting del seu germà”. Això si, aquests insults son plenament constitucionals.
5. Fora bo que, entre el 25-M i el 9-N, els bisbes catalans fessin pedagogia amb els bisbes espanyols sobre aquests afers d’ètica cívica i política. Aquests haurien d’explicar als seus diocesans la legitimitat de les reivindicacions catalanes a la llum de la Doctrina Social de l’Església i dels grans textos conciliars i pontificis.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.