Assistim a un nou episodi per destruir el Diumenge, una gran institució social occidental que preservava no solament el descans de les persones, sinó també el drets laborals, els vincles socials i comunitaris (que se sostenen sovint gràcies a una festa compartida) i la vida de les famílies (a més, no cal dir, de la pràctica religiosa cristiana). Ja m'hi vaig referir fa unes setmanes en aquest blog.
En aquest nou episodi, es tracta de pressionar a l'Alcalde de Barcelona perquè no aprovi la seva proposta de liberalització (que ja era important), perquè la consideren encara massa restrictiva!
Es vol posar fi a tota restricció als horaris comercials per permetre i afavorir l'obertura en diumenges i festius. Òbviament, l'obertura de comerços alterará la vida de pobles i barris, i portará a la necessitat de més i més serveis públics i privats requerits per l'activitat comercial (més proveïments, més submistraments, més ordre públic, més trànsit, més activitat empresarial...), amb un efecte en cadena que portarà inevitablement a la desaparició del Diumenge com a descans comú compartit.
L'impacte social de la destrucció del Diumenge sera profund i durador. Ja no es tracta només dels perjudicis que causarà a molts petits comerciants que no podran competir en la cursa (cosa que qüestiona qualsevol suposada finalitat de creació d'ocupació o d'incentiu econòmic d'aquesta mesura). Es tracta sobretot de l'empobriment de la vida social i cultural que pot causar, així com dels efectes nocius sobre la salut mental, i del seu efecte de desestabilització familiar i, per tant, a llarga, del desenvolupament dels infants (parlaran després de promoure la conciliació laboral-familiar?)
La destrucció del Diumenge, ja seriosament ferit per normatives cada cop més liberalitzadores, és l'objectiu d'una aliança formada pels grans poders econòmics (sobretot propietaris d'hotels, superfícies i cadenes comercials...), que només busquen incrementar més i més els seus beneficis a qualsevol preu social i el Govern central (i alguns autonòmics) del PP, mogut per la seva cega pulsió neoliberal, i amb el concurs d'alguns comerciants, alcaldes, partits polítics, i consumidors despistats o miops.
Si aquesta és la gran solució per crear ocupació i reactivar l'economia, podem prendre nota de la gran creativitat que mostren els nostres responsables polítics i dels principis ètics que els mouen. I si aquesta és la manera d'incentivar el turisme (es pot dir així al que viatgen principalment per comprar compulsivament?), és lamentable. Fa uns dies un hoteler de Barcelona es queixava que no tenia sentit contractar autocars per enviar els clients els diumenges fins a La Roca del Vallès. Li vaig donar la raó: els diumenges no s'ha d'enviar als clients a comprar. Hi ha altres opcions més intel·ligents i interessants per gaudir de la ciutat i el país sense promoure un consumisme destructor de la nostra societat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.