Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge 5è de Pasqua. Cicle A
Barcelona, 18 de maig de 2014

Dir que la vida té etapes significa que alguna vegada haurem de pensar en l’última etapa que comença amb la jubilació.
Cal aprendre a envellir.
Es tracta d’envellir sàviament, desenvolupant de manera correcta les diverses dimensions de la vida.
També la dimensió religiosa.

Arriba l’hora de les grans preguntes:
– per què he treballat tant?
– quina ha sigut la finalitat del meu viure?
– què m’espera ara?
Cada edat té la seva forma pròpia d’expressió religiosa.
La jubilació és un temps propici per trobar-se amb un mateix i amb Déu. Déu Amic i Déu Salvador.
És el moment de confiar en el seu perdó i d’escoltar el que vol dir-nos en el capvespre de la nostra vida.

Què és el que se’ns demana?
Aprendre a abandonar-nos en els seus braços omnipotents.
Es tracta d’estar davant d’Ell:
– en silenci
– sense parlar gaire
– ni demanar-li grans coses.
Senzillament, estar davant d’Ell, amb fe viva, esperant la seva gràcia, implorant el seu perdó, agraint-li el regal de la seva amistat, sabent que al final del final ens espera la Salvació definitiva i eterna.

¡Que n’és de consolador i estimulant escoltar les paraules de Jesús dient-nos!: “No perdeu la calma. Creieu en Déu, creieu també en Mi. Quan me’n vagi i us prepari el lloc, tornaré i vindreu amb Mi, perquè allà, a on jo estic hi estigueu també vosaltres.”

Escolteu bé el que us vaig a dir:
Tots tenim ja preparat un lloc en el cor de Déu.