Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ja em perdonaran que em centri en la part més profana d’una entranyable vetlla espiritual a la Mare de Déu, però es que va quedar ben clar. Aquest dissabte a nit, a la vetlla de Santa Maria de Montserrat. Com altres anys, presidia l’arquebisbe metropolità i primat Jaume Pujol, president de la Conferència Episcopal Tarraconense. I enmig de la seva exhortació sobre la dolcesa de la Mare de Déu i l’estil d’Església que demana el papa Francesc, es va adreçar directament al pare abat per dir-li: “Tots els fidels de les esglésies de Catalunya valoren i us agraeixen la vostra presència en aquest monestir i santuari, la vostra fidelitat al país, la vostra voluntat d’acollir amb amor als pelegrins que pugen aquesta muntanya santa”.

Després les amonestacions que els darrers mesos ha caigut sobre l’abat Josep Maria Soler per la seva posició sobre el dret a decidir, es va entendre que allò no era només una salutació de cortesia. Era una manera de dir que qui toca Montserrat, també toca la Tarraconense.

I, en la seva intervenció posterior, l’abat també es va dirigir directament a l’arquebisbe de Tarragona per “agrair les paraules que ha tingut adreçades a la comunitat de Montserrat. Les agraïm però sobretot ens encoratgen i ens urgeixen a ser més fidels a la nostra vocació de monjos, a servir al nostre país i a acollir amb un cor ben generós tots els pelegrins que pugen a venerar Santa Maria”.

Curiosament els dos van destacar textualment els mateixos tres eixos: la vocació monàstica, el servei al país i l’acollida a tothom. Un bon tríptic de Montserrat, en el que no té sentit una cosa sense l’altra.

I, encara dins la homilia, l’arquebisbe Pujol va afegir un altre detall significatiu. Va agrair “el llarg encontre” que van tenir amb el papa Francesc el mes de març tots els bisbes de Catalunya: “Ell ens va escoltar, puc assegurar-vos que ens segueix ben de prop” i que “coneix molt bé els moments que estem vivint, prega per nosaltres i ens esperona de tot cor a estimar la nostra gent”. Suposo també que “els moments que estem vivint” no es referien només a la pastoral catequètica. Un moment en que “enmig de les circumstàncies que hagin de passar, serem promotor de pau, amb els braços ben oberts, a comprendre i a estimar a tothom”. Com a va dir el mateix arquebisbe en sortir de la visita del papa “Al servei del nostre poble”.

He de dir, que mai he trobat motius ni ganes per criticar l’arquebisbe Pujol. I, aquest crec que ha estat un gest digne del successor de Vidal i Barraquer. Que encara té més valor tenint en compte que històricament també hi ha hagut una certa disfunció entre el protagonisme de Montserrat i el de l’episcopat com a portaveus del pensament i el posicionament de l’Església a Catalunya. En canvi, aquesta bona sintonia pública entre Montserrat i el president de la Tarraconense que és un veritable “win-win” per a tots.