Vés al contingut

Aquest podria ser el lema de la reforma del Codi Penal que promou el Govern del PP. I, sens dubte, aquest és el seu esperit: neutralizar, aïllar, apartar de la societat a tots aquells considerats “perillosos” per als interessos de la majoria benestant o per al poder polític.

En realitat, aquesta nova reforma populista és un pas més (després de molts anys en aquesta direcció), potser el pas decisiu, cap a una profunda mutació del sistema penal i penitenciari espanyol. Un sistema que haurà passat d’orientar-se a la reinserció social dels penats (establert en l’art. 25.2 de la suposadament sagrada Constitució) a prioritzar el principi de l’exclusió social de tots aquells que la política pura i dura consideri enemics de la societat.

Així, el projecte preveu eliminar qualsevol límit de temps en l’aplicació de mesures de seguretat restrictives de la llibertat per als condemnats considerats perillosos, igual que feia la legislació penal franquista amb el Codi Penal i la seva Llei de “vagos i maleantes” de trista memòria. Alhora, el projecte preveu un important increment de les penes de presó, que poden arribar a l’equivalent a la d’homicidi, pels delictes contra la propietat comesos per persones que ho facin amb “habitualitat” o “professionalitat”.

La novetat més important i alarmant de la reforma és la denominada “presó permanent revisable”, és a dir, indefinida, aplicable a una llarga llista de delictes molt greus, incloent els de caracter "terrorista". Aquesta pena no es podrà suspendre abans d’haver complert almenys 25 anys. A partir d’aquest moment, els tribunals només podran suspendre-la (si superen la previsible pressió mediàtica o la por) en cas de disposar d’un “pronòstic” favorable que el penat no tornarà delinquir, a partir de diferents criteris, incloent la seva “personalitat”.

Totes aquestes novetats són profundament injustes, ja que significaran tancar a les persones en base a simples hipòtesis (que poden ser purament subjectives, interessades o ideològiques) sobre comportaments futurs. A més produiran inevitablement un important increment de la població reclusa procedent dels sectors socials més vulnerables i llargs períodes d’empresonament, amb efectes psicosocials destructius per als afectats.

Però el més preocupant és que amb la reforma s’avança més decididament cap un “dret penal d’autor” (per contraposició a un “dret penal del fet”), és a dir, aquell que en comptes (o a més) de castigar per fets delictius objectius i contrastables empíricament, actua també contra determinades “personalitats” o “maneres de ser” de les persones. Aquesta opció inevitablement comporta una pèrdua de garanties pels ciutadans, crea una enorme inseguretat jurídica i imprevisibilitat en l’aplicació del dret, facilita tota mena d’interferències polítiques o mediàtiques en les decisions judicials i obre grans espais a la arbitrarietat.

Un cop acceptem amb naturalitat una justícia penal basada en el criteri de l’exclusió de la persona considerada “perillosa”, el següent pas podria ser allò que es demanaven certs criminòlegs de la Itàlia feixista: I si són perillosos, per què hem d’esperar que delinqueixin per empresonar-los? La respota era òbvia; Cal tancar-los de seguida, abans que delinqueixin. Certament, ens podem imaginar perfectament com seria un dret penal basat en aquest principi, que podríem qualificar de terrorisme penal.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.