Audiència general del Papa Francesc a Sant Pere del Vaticà. Dimecres 2 d'abril de 2014
Estimats germans i germanes, bon dia !
Avui concloem el cicle de catequesi sobre els sagraments, parlant del Matrimoni. Aquest Sagrament ens condueix al cor del designi de Déu, que és un designi d'aliança amb el seu poble, amb tots nosaltres, un designi de comunió. En el primer llibre de la Bíblia, que és el Gènesi, al principi, com a coronació del relat de la creació, se’ns diu: "Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn". (Gen 1,27; 2,24). La imatge de Déu és la parella matrimonial, l'home i la dona, tots dos. No només l’home, ni tampoc només la dona, no, sinó tots dos junts. I aquesta és la imatge de Déu: és l'amor, l'aliança de Déu amb nosaltres hi està representada en aquella aliança entre l'home i la dona. I això és molt bonic, és molt bonic .
Hem estat creats per estimar, com a reflex de Déu i del seu amor. I en la unió conjugal, l’home i la dona realitzen aquesta vocació en el signe de la reciprocitat i de la comunió de la vida plena i definitiva .
1. Quan un home i una dona celebren el sagrament del Matrimoni, Déu, per dir-ho d’alguna manera, es "reflecteix" en ells, imprimeix en ells mateixos el propi lineament i el caràcter indeleble del seu amor. El matrimoni és la imatge de l'amor que Déu té per nosaltres, i això és molt bonic. També Déu, de fet, és comunió: les tres persones de la Santíssima Trinitat, el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, viuen des de sempre i per sempre en una unitat perfecta. I és justament aquest el misteri del Matrimoni: Déu fa dels dos esposos un sola existència. La Bíblia empra una expressió ben forta, quan diu que esdevenen"una sola carn": tan íntima és la unió de l'home i de la dona en el matrimoni! I El misteri del matrimoni és justament aquest. És l'amor de Déu que es reflecteix en el matrimoni, en la parella que decideix viure junts; i per això l'home deixa la seva casa, la casa dels seus pares, i va a viure amb la seva dona i s'uneix tan fortament a ella que esdevenen, com diu la Bíblia, una sola carn.
2. Sant Pau, en la Carta als Efesis, posa de relleu que en els esposos cristians es reflecteix un misteri "gran": la relació establerta per Crist amb l'Església, una relació nupcial (cf. Ef 5 0,21-33). L'Església és l'esposa de Crist. Aquesta és la relació. Això significa que el matrimoni respon a una vocació específica i ha de ser considerat com una consagració (cf. Gaudium et spes, 48; Familiaris consortio, 56). És una consagració, la qual cosa vol dir que l’home i la dona són consagrats en el seu amor. Els cònjuges, de fet, per la força del Sagrament, estan investits per una veritable i pròpia missió, de manera que puguin fer visible, a partir de les coses simples, comunes, l'amor amb què Crist estima la seva Església i continua lliurant la vida per Ella, en la fidelitat i en el servei.
Realment és un designi meravellós, que és inherent al sagrament del Matrimoni! I es duu a terme en la simplicitat i també en la fragilitat de la condició humana. Sabem molt bé quantes dificultats i proves solen passar els esposos en llurs vides ... L'important és mantenir viu el vincle amb Déu, que és la base del vincle matrimonial.
El veritable vincle és sempre amb el Senyor. Quan la família resa, el vincle es manté. Quan el marit resa per l'esposa i l'esposa resa per l'espòs aquest vincle es fa fort. Un prega per l’altre. És veritat que a la vida matrimonial hi ha tantes dificultats, no és així? A vegades el treball, o succeeix que el sou no permet arribar a cobrir les necessitats, o bé els fills tenen problemes, n’hi ha tantes de dificultats! I a vegades el marit i l’esposa es posen una mica nerviosos i es barallen entre ells, o no és així? Es barallen, sí, és així, acostuma a haver-hi baralles en el matrimoni! Fins i tot també, a vegades, volen els plats, oi? Però no ens hem d’entristir per això. La condició humana és així. El secret és que l'amor és més fort que el moment en què apareix la baralla. És per això que jo sempre aconsello als esposos: no acabeu el dia en que hi ha hagut un picabaralla sense que hagueu fet les paus. Sempre cal reconciliar-se! I per fer les paus no cal trucar a les Nacions Unides perquè vinguin a casa a posar pau. N'hi ha prou amb un petit gest, una carícia, i fins demà! I demà començarem altra vegada un nou jorn. És aquesta la vida dels esposos, tirar-la endavant així, tirar-la endavant amb el coratge de voler viure junts. I això és gran, és molt bonic, oi? ... És una cosa bellíssima, la vida matrimonial, i cal custodiar-la sempre, i custodiar els fills. Algunes vegades jo he dit aquí, en aquesta Plaça, una cosa que ajuda tant en la vida matrimonial, i són tres paraules que cal dir-les sempre, tres paraules que han d'estar ben presents a la llar: "et demano permís, gràcies i perdona ". Les tres paraules màgiques. Demanar permís, per a no ser invasiu en la vida dels cònjuges. Et demano permís, què et sembla això, què et sembla si ho fem així? "Gràcies ...agrair a l’espòs, a l’esposa: et dono gràcies per allò que has fet per a mi, gràcies per això". La bellesa d’agrair! I com que tots nosaltres ens equivoquem, aquella altra paraula que és un xic difícil de dir, però que cal dir-la sovint és: perdona. “Demano permís, et dono les gràcies i demano perdó ". Repetim-ho junts. Amb aquestes tres paraules, amb la pregària del marit per l'esposa i viceversa, i en fer les paus sempre abans d’anar a dormir, el matrimoni anirà sempre endavant.
Les tres paraules màgiques, la pregària i fer les paus sempre. Que el Senyor us beneeixi i no oblideu de pregar per a mi. Gràcies!
Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.