Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 3 d'abril de 2014

El diàleg de Moisès amb Déu a la muntanya del Sinaí ha estat el tema central de l'homilia del Papa. Déu vol castigar al seu poble perquè s’ha fet un ídol, el vedell d'or. Moisès prega al Senyor amb força perquè s’ho repensi: "aquesta pregària -explica el Papa Francesc- és una veritable lluita amb Déu. Una lluita del cap del poble per salvar el seu poble, que és el poble de Déu. I Moisès parla lliurement davant del Senyor, i ens ensenya com pregar, sense por, lliurement, fins i tot amb insistència. Moisès insisteix. És coratjós. La pregària ha de ser també “una negociació amb Déu", portant "argumentacions". Moisès finalment convenç a Déu i la lectura diu que "el Senyor es va penedir del mal que havia amenaçat de fer al seu poble". "Però -es pregunta el Papa- qui ha canviat, qui? El Senyor ha canviat? Jo crec que no":

"El qui ha canviat, és Moisès, perquè Moisès creia que el Senyor hauria fet això, creia que el Senyor hauria destruït el poble i ell busca, en la seva memòria, com havia estat de bo el Senyor amb el seu poble, com l’ havia tret de l'esclavitud d'Egipte i l’havia portat endavant amb una promesa. I amb aquests arguments, tracta de convèncer a Déu, però ell en aquest procés retroba la memòria del seu poble, i troba la misericòrdia de Déu. Aquest és Moisès, que tenia por, por que Déu fes això, finalment baixa de la muntanya amb una cosa gran en el cor: el nostre Déu és misericordiós. Sap perdonar. Es torna enrere en les seves decisions. És un Pare".

Tot això –observa el Papa Francesc- Moisès ho sabia, "però ho sabia més o menys obscurament i en la pregària ho retroba. És això el que fa que la pregària en nosaltres, ens canviï el cor":

"La pregària ens canvia el cor. Ens fa entendre millor com és el nostre Déu. Però per a això és important parlar amb el Senyor, no amb paraules buides. Jesús diu: ‘Com fan els pagans'. No, no, parlar amb la realitat: ‘Però, mira, Senyor, que tinc aquest problema, en la família, amb el meu fill, amb això, amb allò altre... Què s’hi pot fer? Però mira, que tu no em pots deixar així!'. Aquesta és la pregària! Però tan de temps necessita aquesta pregària? Sí, es necessita temps".

És el temps que cal per conèixer millor Déu, com es fa amb un amic, perquè Moisès -diu la Bíblia- pregava amb el Senyor com un amic parla amb un altre amic:

"La Bíblia diu que Moisès va parlava amb Déu cara a cara, com amb un amic. Així ha de ser la pregària: lliure, insistent, amb arguments. I fins i tot retraient una mica al Senyor': 'Però tu m’has promès això, i això no ho has fet...', així com es parla amb un amic. Obrir el teu cor a aquesta pregària. Moisès va baixar de la muntanya enfortit: ‘He conegut més el Senyor’, i amb aquella força que li havia donat la pregària, reprèn el seu treball de conduir el poble vers la Terra promesa. Perquè la pregària enforteix: enforteix. Que el Senyor ens doni a tots nosaltres la gràcia, perquè pregar és una gràcia".

"En cada pregària -recorda encara el Papa- hi ha l'Esperit Sant", "no es pot pregar sense l'Esperit Sant. És ell que prega en nosaltres, és Ell qui ens canvia el cor, és Ell qui ens ensenya a dir a Déu ‘Pare’. Demanem a l'Esperit Sant -ha conclòs- que Ell ens ensenyi a pregar, sí, com Moisès va pregar, a negociar amb Déu, amb llibertat d'esperit, amb coratge. I l'Esperit Sant, que està sempre present en la nostra pregària, ens condueixi per aquest camí".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió