Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

1. L’apel·lació del president Mariano Rajoy a la sang en el debat sobiranista és perillosa. Molt perillosa. Afecta negativament a la dignitat humana i a la convivència democràtica. També nega la concepció cristiana de la condició humana.

2. "Els catalans i la resta d’espanyols són pobles que comparteixen la mateixa sang”. Aquesta afirmació de Rajoy recorda el que escriu Adolf Hitler en Mein Kampf (La meva lluita). Diu: “L’Àustria germànica ha de tornar al patrimoni comú de la pàtria alemanya (...) Pobles de la mateixa sang corresponen a una pàtria comú”.

3. El president Artur Mas replica al president espanyol. Afirma: “Deixem-nos de la sang, que forma part d’altre tipus de discursos. Ser català no té res a veure amb la sang. Catalunya és construeix per la capacitat d’integració de moltes persones diferents. Nosaltres ens regim pel ius soli, no pel ius sanguinis. Es català tota aquella persona que viu i treballa a Catalunya i vol ser-ne”. També ho adverteix Màrius Serra, domador excel·lent de les paraules: “Que la consanguinitat sigui un argument polític per a la vida en comú exclou milions d’immigrants del projecte espanyol”.

4. Amb apel·lacions a la sang nacional  s’explica que succeeixin episodis, amb morts i ferits, tant greus com els de Ceuta, i que ningú tingui la dignitat d’assumir responsabilitats i dimitir. S’explica el rebuig a immigrants del sud o dels antics països de l’est. No tenen sang espanyola!

 

5. Nazisme, racismes i similars estan a les antípodes del cristianisme. Jesús, en la seva actuació i amb les seves paràboles, acull als estrangers, sobretot als més maltractats.  La sang no es determinant en la concepció cristiana de la condició humana. Exemple. Pere reconeix qui és Jesús, aquest personatge tan humà i tan misteriós, camí a Jerusalem segons el relat de Mateu (16, 13-20). Jesús li contesta: “Això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel”. El cristià no discrimina segons la sang de les persones i dels pobles. Un blanc és blanc i un negre és negre però tots són germans i fills de Déu. El cristià respecta les persones sigui quina sigui la seva procedència i la seva comunitat. “Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist  (...) Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist”. (Gàlates 3, 26-28). “Ara ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu” (Efesis, 2, 19)