Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Mariano Rajoy fa un flac favor a la Constitució espanyola. Afirmar que la consulta sol·licitada pel Parlament de Catalunya no se celebrarà perquè és «inconstitucional» demostra la falsedat d’aquest argument. Un referèndum consultiu o una consulta no vinculant no poden ser mai inconstitucionals. Els resultats potser entraran en conflicte amb aquest text legislatiu. Si és així, arriba el moment per determinar si se segueix el model vigent o s’accepta la proposta votada democràticament. Les interpretacions literals obliden que «la lletra mata» (2 Co 3,6). Cal magnanimitat política per viure els valors als quals la llei ha de servir. Suárez va demostrar en el seu temps molta més mà esquerra i habilitat.
 
Qualsevol nova proposta de reforma constitucional, al principi, és inconstitucional. Si algú digués que l’home no ha de tenir prioritat en la línia successòria reial del mateix grau (art. 57.1), aniria contra la Constitució, però no seria discriminatori. En aquesta mateixa línia, es permetria que algun partit polític s’anomenés republicà, en contra de la Constitució que defensa la monarquia (Títol 2)? Per què es tolera? Hi ha acusacions arbitràries d’inconstitucionalitat.
 
Una lectura atenta del text constitucional posa en evidència els incompliments flagrants que es produeixen. Quan a l’art. 3.3 s’afirma que les modalitats lingüístiques gaudiran d’«especial respecte i protecció» i es veu com el partit en el Govern lluita per destruir la unitat lingüística del català en contra d’acadèmics i lingüistes, i per eliminar l’anomenada immersió lingüística, què fer? Quan s’afirma que «tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat» (art. 47) i la realitat demostra el contrari, a qui apel·lem? Qui ha permès la bombolla immobiliària, que ha enriquit unes elits i ha promogut la corrupció? Algú es creu que els magistrats i jutges són independents i que només estan sotmesos a l’imperi de la llei (art. 117.1)? N’hi ha prou de veure com es nomenen els membres del Tribunal Constitucional i les pressions polítiques existents. Sacralitzar la Constitució i incomplir-la quan convé és caure en la hipocresia i en la incoherència.

Una Constitució és important com a marc democràtic de convivència. L’actual va ser un pas endavant pel que fa a la situació anterior, però el clima de por i d’amenaça durant la seva redacció i la lectura restrictiva a partir del 23F, així com les mesures regressives que s’implanten, no auguren res de bo. Tal com s’esgrimeix actualment a la Constitució, se l’enfronta a la democràcia quan n’hauria de ser el resultat natural. Com en informàtica, cal fer un reset. Viure una dictadura era dolent, però aquells governants eren coherents amb ella. És pitjor viure en una democràcia falsa perquè, com afirma l’expressió llatina «corruptio optimi pessima», «la corrupció del millor és el pitjor». Ens trobem en aquest punt.