Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge 5è de Quaresma. Cicle A
Barcelona, 6 d’abril de 2014

El tema central d’aquest tema evangèlic és la vida.
És el triomf de la vida sobre la mort com efecte d’un amor intens.
És l’amor d’un amic que estima tant Marta, Maria i Llàtzer que no suporta el seu dolor, la seva pena, les seves llàgrimes.
I s’emociona i plora al palpar de prop l’absència de l’amic mort.

La lliçó és ben clara: la humanitat de Jesús és font de vida.
Jesús va ser una persona humana tan profundament bona, fidel a l’amistat, tan entranyable, que no va poder suportar el sofriment dels seus amics, possiblement els amics als que més va estimar en aquesta vida.
Per això va retornar la vida a Llàtzer.

Estem parlant de vida sense qualificatius.
Les religions i les seves teologies no han cessat de posar-hi adjectius, a la vida: l’han qualificada de “sobrenatural”, “divina”, “religiosa”, “consagrada”, “espiritual”, “eterna”... I les teologies li han donat tanta importància als adjectius, que, posem per cas, en nom de la vida eterna no han dubtat en prendre la vida a molta gent, assassinant-los. Això és el que han fet –i encara ho fan– els religiosos fanàtics.
Pot haver-hi aberració més gran?
Pot haver-hi una negació més brutal de Déu i de l’home?

No oblidem que, en el capítol 11 de l’evangeli de Sant Joan, després del relat de Llàtzer, acaba tot seguit amb aquesta patètica sentència: “Aquell dia acordaren matar Jesús.” Joan 11,53.
Jesús dóna vida. I vida eterna.
Aquella forma jueva d’entendre i dirigir la religió:
– dóna mort
– provoca mort
– causa mort.

I la història ha seguit.
La història continua.
La història es repeteix.
Des dels inquisidors als talibans, passant per tots els que per motius religiosos amarguen la vida de la gent, fins i tot són capaços de matar.

L’actualitat del capítol 11 de Sant Joan segueix sent tan apassionant com dolorosa i criminal.