Obrir els ulls

(Fra Josep Manuel Vallejo) L’evangeli del cec de naixement (Jn 9) mostra com en el pas de la ceguesa a la llum, de la ceguesa a la fe i a la confessió convençuda de la fe, hi ha tot un procés que comença per l’experiència de salvació de Jesús. En aquest evangeli, la ceguesa i la llum són profundament simbòlics dels nostres estats espirituals.

Tots tenim l’experiència que sense llum no hi veiem. No hi ha cosa més molesta que estar totalment a les fosques i haver d’obrir una porta o haver d’encendre un interruptor. A les fosques no hi veiem, no hi vivim. Però amb molta llum també es dóna que no hi veiem, que no ens adonem de segons què.

Tenen ulls però no hi veuen orelles però no hi senten, diu el salm. Per això, en el Baptisme el capellà posa el dit a l’orella del neòfit i diu Effatá, obre’t, i se’ns dóna el ciri pasqual perquè hi veiem. El Baptisme desclou els nostres sentits malaltissos perquè puguem sentir de veritat la Paraula i comprendre-la, perquè puguem veure l’Invisible, veure el Ressuscitat on els nostres ulls només veuen un tros de pa, on els nostres sentits sols albiren el rostre d’un pobre. El Baptisme ens fa veure el Sobrenatural allà on només veiem coses humanes.

I és que som cecs. No ens adonem de moltes coses. El llibre de Samuel ho diu: Allò que l’home veu no és allò que val. L’home veu l’aparença, Déu veu el profund del cor (1Sam 16,6). La mirada que rebem en el Baptisme és la mirada profunda de veure les coses segons Déu, de veure l'interior i no només l’aparença.

Hi ha una ceguesa nostra que no es guareix amb la llum exterior encara que hi puguin haver molts focus. Hi ha una ceguesa que no depèn de la llum exterior. Cal una llum interior que ens obri els ulls als ulls de la fe. Diuen dels d’Emaús: se’ls obriren els ulls quan partí el pa. És aquesta obertura dels ulls la que opera el Baptisme en nosaltres.

El Baptisme, des de dins, il·lumina la nostra mirada i ens fa veure com veu Crist, però això és un procés, i l’evangeli d’avui ens ho mostra molt bé. Des del dia del baptisme que ens va batejar, no ho veiem tot clar. Hem necessitat tota una sèrie d’anys i experiències per, a poc a poc, descloure els nostres ulls i veure. Per una banda, la Paraula de Déu il·lustra la nostra ment, il·lumina la nostra ment. I la llum del baptisme ens dóna ulls per comprendre el sentit de les Escriptures. L’Esperit Sant que se’ns ha infós en el Baptisme, ens fa aptes per comprendre el sentit profund de les Escriptures i ens dóna el sentit de Déu, el sentit del que és cristià, el discerniment dels esperits i, sobretot, ens fa veure l’Invisible, ens fa captar el Ressuscitat on els nostres ulls humans només veuen coses humanes.

Aquest descloure els ulls a la fe és tot un procés que comença en el Baptisme. Aquesta nostra il·luminació interior és un procés, no es fa en un dia, no és màgia, com en el cec de l’evangeli. Fixeu-vos que d’una manera molt bonica l’evangeli ens diu: Ha estat il·luminat per les aigües del Baptisme a Siloè que vol dir Enviat. Per tant, se’ns està dient: ha estat il·luminat per les aigües que són el Crist, com nosaltres en el Baptisme hem estat il·luminats. Però després la fe, en aquest home cec, fa tot un procés. Primer diu: No sé d’on és. Jesús m’ha guarit però no sé d’on és. Després diu: És un profeta. I finalment diu: Hi crec en el Fill de l’Home, i l’adorà. Hi ha un coneixement progressiu que va aprofundint a poc a poc. Aquest home ha fet l’experiència de la salvació de Jesucrist, experiència personal i vital i, a poc a poc, fa tot un recorregut fins a la confessió de fe plena en el Fill de Déu.

Però, la persona il·luminada que porta dins la llum del Crist perquè n’ha fet experiència, de seguida troba dificultat amb els del “pinyó fixe”, amb els fariseus, i amb la seva pròpia família. Amb els fariseus perquè no entenen que pugui haver alguna cosa fora de la norma. Era dissabte i aquest home no pot ser de Déu si guareix en dissabte. I els familiars, perquè prefereixen els seus interessos personals a la veritat, fins i tot tractant-se del seu fill. La persona il·luminada, la persona que viu des de dintre, la persona lliure, sempre trobarà dificultats, a vegades amb els membres de la pròpia església, a vegades amb la pròpia família. Per això, el cristià és normal que trobi dificultats, perquè un home lliure, un home que actua des del fons del cor, des de l’experiència personal de Jesucrist, un home de llum, no és tolerat per les tenebres.