La nostra societat està entrellaçada d’històries d’amor, d’esperança, de vida i de mort. En aquest cicle es condensa l’experiència vital i les religions són una resposta als interrogants que les persones es fan davant d’aquestes etapes. A vegades no es pot identificar el sentit religiós d’aquestes respostes, ja que algunes de les fonts que il·luminen les inquietuds humanes no tenen el seus referents en la religió. Al marge de la significació darrera d’aquestes respostes, l’individu modern es troba a la plaça pública compartint amb altres uns referents que donen sentit als neguits vitals i aporten les virtuts que permeten conviure.
Alguns cops, les persones podem trobar-nos compartint les mateixes virtuts tot i tenir experiències vitals molt diferents. No obstant, existeixen uns referents compartits. L’esperança, per exemple, és una virtut que aplega a moltes persones des d’itineraris personals molts diferents. Hi ha moltes persones a les ciutats que cerquen viure un dia darrera l’altre de forma esperançada. La malaltia, el fracàs, un desengany, una situació difícil, problemes familiars o laborals són algunes de les situacions que aboquen a cercar motius d’esperança. Fins i tot, en l’àmbit polític, la superació dels problemes dels atzucacs del present esdevé una crida a l’esperança. És innegable que la societat contemporània pot ser interpretada com la suma de moltes comunitats d’esperança.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.