Vés al contingut

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 20 de març de 2014

"Maleït l'home que confia en l'home", "l'home que confia en si mateix": serà com "un arbust en el desert", condemnat per la sequera a quedar-se sense fruits i a morir. El Papa parteix de la primera lectura del dia en què defineix pel contrari, "beneït l'home que confia en el Senyor", "és com arbre plantat ran de l’aigua" que en anys de la secada "no deixa de donar fruit". "Només en el Senyor –afirma el Papa Francesc- hi ha la nostra ferma confiança. Altres confiances no ens serveixen, no ens salven, no ens donen vida, no ens donen alegria". I encara que ho sabem, "ens agrada confiar en nosaltres mateixos, confiar en aquell amic o confiar em aquella bona situació que tinc o aquella ideologia" i "el Senyor queda una mica a part". "L'home, així, es tanca en si mateix", “sense horitzons , sense portes obertes, sense finestres" i "no tindrà la salvació, no pot salvar-se a si mateix". I això és el que passa al ric de l'Evangeli -explica el Papa- "ho tenia tot: vestits de porpra, menjava tots els dies, grans banquets". "Era tan feliç", però "no es va adonar que a la porta casa seva, cobert de nafres", hi havia un pobre. El Papa subratlla que l'Evangeli diu el nom del pobre: es deia Llàtzer. Mentre que el ric "no té nom":

"I aquesta és la maledicció més forta del que confia en si mateix o en les forces, en les possibilitats dels homes i no en Déu: perd el nom. Com et dius? Compte tal número, en el banc tal. Com et dius? Moltes propietats, moltes cases, moltes... Com et dius? Les coses que tenim, els ídols. I tu confies en això, i aquest home està maleït".

"Tots nosaltres tenim aquesta debilitat, aquesta fragilitat -afirma el Papa- de posar les nostres esperances en nosaltres mateixos o en els amics o només en les possibilitats humanes i ens oblidem del Senyor. I això ens porta pel camí...de la infelicitat":

"Avui, en aquest dia de Quaresma, ens anirà bé preguntar-nos: on està la meva confiança? En el Senyor o sóc un pagà, que confio en les coses, en els ídols que jo he fet? Encara tinc nom o he començat a perdre el nom i em dic "jo"? Jo, meu , amb mi, per a mi, només a mi? Per a mi, per a mi... sempre l'egoisme:"Jo". Això no ens dóna la salvació".

Però "al final –assenyala el Papa Francesc- hi ha una porta d'esperança" per als que confien en si mateixos i "han perdut el nom".

"Al final, al final, al final sempre hi ha una possibilitat. I aquest home, quan s‘ha adonat que ha perdut el nom, ho havia perdut tot, tot, alça els ulls i diu una sola paraula: "Pare". I la resposta de Déu és una sola paraula: 'Fill'. Si algú de nosaltres en la vida, de tan tenir confiança en l'home i en nosaltres mateixos, acabem perdent el nom, perdent aquesta dignitat, encara hi ha la possibilitat de dir aquesta paraula que és més que màgica, és més, és forta: 'Pare'. Ell sempre ens espera per obrir una porta que nosaltres no veiem i ens dirà: 'Fill'. Demanem al Senyor la gràcia que a tots nosaltres en doni la saviesa de tenir confiança només en Ell, no en les coses, les forces humanes, només en Ell".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.