Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dilluns 24 de març de 2014

“Cap profeta és ben acceptat en el seu propi país”: l’homilia del Papa parteix d’aquestes paraules de Jesús dirigides als seus compatriotes, els habitants de Natzaret, amb els quals no es podien fer miracles perquè “no tenien fe”. Jesús recorda dos episodis bíblics: el miracle de la guarició de la lepra de Naaman de Síria, a l’època del profeta Eliseu, i la trobada del profeta Elies amb la vídua de Sarepta de Sidó, que es va salvar de la fam. “Els leprosos i les vídues –explica el Papa Francesc– en aquell temps eren marginats”. No obstant això, aquests dos marginats, acollint els profetes, es varen salvar. En canvi, els de Natzaret no acceptaven Jesús, perquè “eren tan segurs de la seva ‘fe’, tan segurs de la seva observança dels manaments, que no necessitaven una “altra salvació”:

És el drama de l’observança dels manaments sense fe: ‘Jo em salvo tot sol, perquè vaig a la sinagoga cada dissabte, miro de complir els manaments, però que no em vingui aquest a dir-me que eren millors que jo aquell leprós i aquella vídua!’. Aquells eren marginats! I Jesús ens diu: ‘Però, mira, si tu no et margines, no et sents al marge, no tindràs la salvació’. Aquesta és la humilitat, el camí de la humilitat: sentir-se tan marginats que necessitem la salvació del Senyor. Només Ell salva, no el nostre compliment dels manaments. I això no els va agradar, es van enrabiar i el volien matar”.

La mateixa ràbia –comenta el Papa– afecta inicialment a Naaman, perquè entén que és ridícula i humiliant la invitació d’Eliseu a banyar-se set vegades en el riu Jordà per quedar guarit de la lepra. “El Senyor ens demana un gest d’humilitat, ser obedients com un nen petit, fer el ridícul”. Se’n va enrabiat, però després, convençut pels seus servents, torna i fa tot el que diu el profeta. Aquell acte d’humilitat el cura. “Aquest és el missatge d’avui, en aquesta tercera setmana de Quaresma –diu el Papa-: si volem salvar-nos, hem de triar el camí de la humilitat”:

“Maria en el seu càntic no diu que és feliç perquè Déu ha mirat la seva virginitat, la seva bondat i la seva dolcesa, totes aquestes virtuts que ella tenia, no: però perquè ha mirat la humilitat de la seva serventa, la seva petitesa, la humilitat. Això és el que mira el Senyor. I hem d’aprendre aquesta saviesa de marginar-nos, perquè el Senyor ens trobi. No ens trobarà enmig de les nostres seguretats, no, no. Allà el Senyor no hi va. Ell ens trobarà en la marginació, en els nostres pecats, en els nostres errors, en les nostres necessitats de ser guarits espiritualment, de ser salvats; allí ens trobarà el Senyor”.

“I aquest –reafirma el Papa– és el camí de la humilitat”:

“La humilitat cristiana no és la virtut de dir: ‘Però, jo no serveixo per a res’ i amagar la supèrbia allà, no, no! La humilitat cristiana és dir la veritat: ‘Sóc pecador, sóc pecadora’. Dir la veritat: és aquesta la nostra veritat. Però hi ha l’altra: Déu ens salva. Però ens salva allà, quan nosaltres som marginats: no ens salva en la nostra seguretat. Demanem la gràcia de tenir aquesta saviesa de marginar-nos, la gràcia de la humilitat per rebre la salvació del Senyor”.

Traducció: Josep Ma. Torrents –Catalunya Religió