Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Divendres 21 de març de 2014

Podem aprofitar-nos de la Paraula de Déu, i fer-ne un ús egoista, si els cristians no som humils i resem. Com contrarestar aquesta tendència equivocada, ens ho suggereix l'Evangeli d'avui en el què Jesús narra la paràbola dels vinyaters assassins, que primer van matar als servents i finalment el fill de l'amo de la vinya, amb la intenció de prendre possessió de l'herència. Escoltant aquesta paràbola hi havia fariseus, ancians del poble i sacerdots, als quals Jesús es dirigeix per fer-los veure en què han caigut per no tenir un cor obert a la Paraula de Déu.

Aquest és el drama d'aquelles persones, però també és el nostre! S'aprofiten de la Paraula de Déu. I la Paraula de Déu es converteix en la seva paraula, una paraula d'acord als seus interessos, la seva ideologia, la seva teologia... tot al seu servei. I cadascú la interpreta segons la seva voluntat, segons el seu interès. Aquest va ser el drama d'aquell poble. I per conservar això, maten. És el que li va passar a Jesús.

Els caps dels sacerdots i dels fariseus -ha dit el Papa- van entendre que parlava d'ells quan van sentir aquesta paràbola de Jesús. Ells volien agafar-lo i fer-lo morir. D'aquesta manera, la Paraula de Déu queda morta, queda empresonada, l'Esperit Sant esdevé atrapat en els desitjos de cada un d'ells. I això és exactament el que ens passa quan no ens obrim a la novetat de la Paraula de Déu, quan no obeïm la Paraula de Déu.

Però hi ha una reflexió que ens dóna esperança. La Paraula de Déu és morta en el cor d'aquesta gent i, per tant, també pot morir en el nostre! Però no desapareix, perquè viu en el cors dels senzills, dels humils, del poble de Déu. El volien agafar, però tenien por de la multitud del poble de Déu, que el considerava un profeta. Aquella gentada senzillota, que seguia Jesús, perquè el que Jesús deia els feia bé al cor, els escalfava el cor, aquella gent no s'equivocava: no feia servir la Paraula de Déu pels seus interessos, sentien i miraven de ser “una mica més bons”.

I nosaltres, s'ha preguntat finalment el Papa, què podem fer per no matar la paraula de Déu, per ser dòcils, per no empresonar l'Esperit Sant? “Dues coses senzilles” ha respost.

L'actitud del que escolta la Paraula de Déu ha de ser: primer, humilitat; segon, pregària. Aquells no pregaven. No els calia pregar. Se sentien segurs, forts, se sentien "déus". Humilitat i pregària: amb la humilitat i la pregària ens preparem per escoltar la Paraula de Déu i obeir-la. A l'Església. Humilitat i pregària a l'Església. I així, no ens passarà el que els va passar a aquells: no matarem per defensar la Paraula de Déu, una paraula que nosaltres creiem que és la de Déu, però que hem alterat totalment.

Traducció: Jacint Figueras –Catalunya Religió