Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa

El Mobile World Congress és el millor aparador per conèixer els progressos de la telefonia mòbil i endevinar línies de futur. Aquest artefacte representa la consolidació de l’individualisme, malgrat que et permet connectar amb tot el món. Amb un mòbil ho pots fer tot. Sense ell, no pots fer res. Però hi ha dos punts que encara no s’han resolt de manera satisfactòria: la cobertura i la bateria. Sense cobertura no hi ha connexió. Sense bateria, tampoc. Aquestes dues característiques tenen una correspondència simbòlica amb el món espiritual. En la comunicació amb Déu, cobertura i bateria són dos requisits indispensables.

Primer, la cobertura. Pot semblar contradictori perquè Déu està a tot arreu. Les paraules de Pau encara ressonen a l’areòpag d’Atenes: «En ell vivim, ens movem i som» (Fets 17,28). No obstant això, hi ha experiències que pràcticament impossibiliten la vida espiritual. Quan l’ego es constitueix en el centre vital de la persona, no hi ha espai per a Déu ni per als altres. El narcisisme, l’orgull, l’autosuficiència, impedeixen captar els senyals de l’Esperit. La fragilitat, en canvi, no. La insensibilitat envers el sofriment aliè indica manca de cobertura. La corrupció, la injustícia, l’afany de riqueses, la frivolitat, l’ànsia de poder, la mentida... creen interferències i entorpeixen la comunicació espiritual. Potser es mantenen unes aparences, però no hi ha cap relació profunda.
Segon, la bateria. Amb tantes activitats com es poden fer amb el mòbil, la bateria es consumeix aviat. La connexió a internet, al wi-fi... esgoten les reserves amb celeritat. Per això, cal recarregar la bateria sovint. Els investigadors pensen en solucions que allarguin el temps de servei sense necessitat de recàrrega. En la vida espiritual, cal recarregar la bateria sovint. No és estrany que Pau escrivís: «Pregueu sense interrupció» (1Te 5,17). Una vida espiritual, una vida cristiana consistent, requereix una alimentació contínua. Pregària, lectura espiritual, meditació, exercicis espirituals, silenci interior, vida en grup, rés dels salms, formació teològica, solidaritat, participació en activitats parroquials, celebració eucarística, sagraments, devocions com el Rosari... Totes aquestes pràctiques recarreguen la bateria. Unes són de gran profunditat, però totes poden ser útils segons el procés de cadascun.
De què serveix el mòbil sense cobertura i sense càrrega a la bateria? No n’hi ha prou de tenir un artefacte. Cal poder-lo fer servir. En la vida espiritual passa el mateix. Qui afirma que és cristià, però no practicant, què vol dir? No deu ser com tenir un mòbil sense cobertura ni bateria? La vida espiritual es debilita si no s’alimenta, així com tampoc no pot captar els missatges si viu en situacions sense cobertura. Per què el que apareix tan clar en el món de la tecnologia s’oblida sovint en el món de l’Esperit?
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.