Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dilluns 17 de març de 2014
“Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós”: el Papa comenta l’exhortació de Jesús, afirmant de seguida que “no és fàcil comprendre aquesta actitud de la misericòrdia” perquè estem acostumats a jutjar “no som persones que deixen una mica d’espai per a la comprensió i també per a la misericòrdia”. “Per ser misericordiosos –observa– són necessàries dues actituds”. “La primera és el coneixement de si mateix”: saber que “hem fet tantes coses que no són bones: som pecadors”. I davant el penediment, “la justícia de Déu es transforma en misericòrdia i perdó”. Però és necessari avergonyir-se dels propis pecats.
“És cert, ningú de nosaltres ha matat a ningú, però tantes petites coses, tants pecats quotidians, de cada dia... I quan hom pensa: ‘però què, però quin cor petit: he fet això contra el Senyor!’ I avergonyir-se! Avergonyir-se davant de Déu i aquest avergonyiment és una gràcia: és la gràcia de ser pecadors. Jo sóc pecador i m’avergonyeixo davant Teu i et demano perdó’. És senzill, però és tan difícil de dir: ‘Jo he pecat!”.
Sovint –observa el Papa Francesc– justifiquem el nostre pecat donant la culpa als altres, com varen fer Adam i Eva. “Potser –ha continuat– l’altre m’ha ajudat, m’ha aplanat el camí per fer-ho, però ho he fet jo! Si nosaltres fem això, quantes coses bones succeiran, perquè serem humils!”. I “amb aquesta actitud de penediment som més capaços de ser misericordiosos perquè sentim sobre nostre la misericòrdia de Déu”, com diem en el Pare Nostre: “Perdona, com nosaltres perdonem”. Així, “si jo no perdono, estic una mica en fora de joc!”.
L’altra actitud per ser misericordiosos –ha dit després el Papa– “és engrandir el cor”, perquè “un cor petit” és “egoista i incapaç de tenir misericòrdia”.
“Eixamplar el cor! ‘Però jo sóc pecador’. ‘Però mira què ha fet aquest, aquell...Jo no he fet tantes coses! Qui sóc jo per jutjar-lo?’. Aquesta frase ‘Qui sóc jo per jutjar aquest? Qui sóc jo per xerrar d’aquell? Qui sóc jo per? Qui sóc jo que he fet les mateixes coses o pitjors?’. El cor engrandit! El Senyor ho diu: ‘No jutgeu i no sereu jutjats! No condemneu i no sereu condemnats! Perdoneu i sereu perdonats! Doneu i se us donarà! Aquesta generositat del cor! I què us serà donat? Una bona mida, atapeïda, curulla i desbordant se us abocarà a la falda. És la imatge de les persones que anaven a collir el gra amb el davantal i l’estiraven perquè hi cabés més, més gra. Si tu tens el cor ample, gran tu pots rebre més”.
El cor gran –ha dit el Papa Francesc– “no condemna, sinó que perdona, oblida” perquè “Déu ha oblidat els meus pecats, Déu ha perdonat els meus pecats. “Obriu els cors! Que n’és de bonic –exclama el Papa– sigueu misericordiosos”.
L’home i la dona misericordiosos tenen un cor ample, ample: sempre excusen els altres i pensen en els propis pecats. ‘Però has vist què ha fet aquest?’ ‘Però jo ja en tinc prou amb el que he fet jo i no em fico en els altres! Aquest és el camí de la misericòrdia que hem de demanar. Però si tots nosaltres, si tots els pobles, les persones, les famílies, els barris tinguéssim aquesta actitud, quina pau que hi hauria en el món, quina pau hi hauria als nostres cors!. Perquè la misericòrdia ens porta a la pau. Recordeu-ho sempre: ‘Qui sóc jo per jutjar?’ Avergonyeix-te i eixampla el cor. Que el Senyor ens doni aquesta gràcia”.
Traducció: Josep Ma. Torrents –Catalunya Religió
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.