Vés al contingut

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Divendres 28 de febrer de 2014

La casuística ens pot fer caure en paranys contra nosaltres mateixos i contra Déu, ha afirmat el Papa Francesc a la missa d’aquest matí a la Casa de Santa Marta. Comentant l'evangeli d'avui, s’ha centrat en la bellesa del matrimoni i ha advertit que s’ha d'acompanyar, no pas condemnar, a aquells que experimenten el fracàs del seu amor. A més, ha recordat que Crist és l'Espòs de l'Església i, per tant, no es pot entendre l'una sense l'Altre.

Els mestres de la Llei miren de posar paranys a Jesús per treure-li autoritat moral. El Papa Francesc ha pres l'exemple de l'Evangeli d'avui per oferir una catequesi sobre la bellesa del matrimoni. Els fariseus es presenten a Jesús amb el problema del divorci. El seu estil, sempre el mateix, és la casuística: “Està permès això o no ho està?”

Sempre el cas concret. I aquest és el parany darrere la casuística. Darrere del pensament casuístic sempre hi ha un parany. Sempre! Contra les persones, contra nosaltres i contra Déu, sempre! “És lícit fer això? Repudiar la pròpia muller?”. I Jesús els respon preguntant-los què diu la Llei i explicant per què Moisès ho va disposar així. Però no s'atura aquí: d’aquest cas passa a l'arrel del problema i després a la Creació. És tan bonica la referència que fa el Senyor: “Al principi de la creació, Déu els va fer home i dona, per això l'home deixarà el pare i la mare i s'unirà a la seva dona i formaran una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn.”

El Senyor es refereix a l'obra mestra de la Creació, que són, precisament, l'home i la dona. I va dir que Déu no volia que l'home estigués sol, el volia amb la seva companya de camí. És un moment poètic, ha assenyalat, quan Adam troba Eva: “És el principi de l'amor: estigueu junts com una sola carn.” El Senyor sempre pren la casuística i la porta als inicis de la revelació. D'altra banda, ha explicat que aquesta obra mestra del Senyor no va acabar en els dies de la Creació, sinó que Déu fa servir aquesta imatge per explicar l'amor que Ell té per al seu poble. De tal manera que “quan el poble no li és fidel, Ell li parla amb paraules d'amor.”

El Senyor parteix d’aquest amor que té per l'obra mestra de la creació per explicar l'amor que sent pel seu poble. I encara més: quan Pau ha d'explicar el misteri de Crist, ho fa referint-se a l'Esposa de Crist: perquè Crist està casat, Crist es va casar, es va casar amb l'Església, el seu poble. Com el Pare s'havia casat amb el Poble d'Israel, així també Crist es va casar amb el seu poble. Aquesta és la història de l'amor, la història de l'obra mestra de la Creació! I davant d'aquest camí d'amor, d’aquesta icona, la casuística falla i es converteix en dolor. Però quan aquest “deixar el pare i la mare i unir-se a una dona, fer-se una sola carn i anar endavant, aquest amor, no va bé –perquè que moltes vegades no va bé– hem de sentir el dolor del fracàs i acompanyar les persones que han tingut aquest fracàs en el seu amor. No condemnar! Caminar amb ells! I no fer casuística amb la seva situació.

Llegint això, penso en aquest designi d'amor, en aquest camí d'amor del matrimoni cristià que Déu ha beneït en l'obra mestra de la seva creació. Una benedicció que mai ha estat eliminada. Ni tan sols el pecat original l’ha destruït. Quan un pensa en això, veu que bell és l'amor, què bonic és el matrimoni, la família, que bell és aquest camí i amb quant amor –també nosaltres– hem d’estar a prop dels nostres germans i germanes que han tingut la desgràcia d'un fracàs en l'amor.

Referint-se finalment a Sant Pau, el Papa ha destacat la bellesa de l'amor “que Crist té per la seva esposa, l'Església!.” “També aquí ens cal anar amb compte perquè l'amor no falli! Parlar d’un Crist massa solter… Crist es va casar amb Església! I no es pot entendre a Crist sense l'Església, i tampoc entendre l'Església sense Crist. Aquest és el gran misteri de l'obra mestra de la Creació. Que el Senyor ens doni a tots la gràcia de comprendre-ho i també la gràcia de no caure mai en aquesta actitud casuística dels fariseus i dels mestres de la Llei.”

Traducció: Jacint Figueras –Catalunya Religió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.