En un dels magnífics comentaris sobre l’art religiós que fa cada dia el director del Museu de Santa Maria de Montserrat, Josep C. Laplana, hi ha un fantàstica reflexió sobre el quadro que Caravaggio pintà sobre "La Vocació de Mateu " que es troba a Roma a l’església de Sant Lluís dels Francesos. L’atenta observació i el gran coneixement en art que té el pare Laplana ens fa descobrir les semblances que es donen entre el gest de la ma de Jesús en l’oli de Caravaggio i la ma del Déu creador que pintà Miquel Àngel a la capella Sixtina. La ma de Déu que dóna vida a l’Adam de Buonarroti a la capella Sixtina és la mateixa que Caravaggio atorga a Jesús a la capella de Sant Mateu a l’església de Sant Lluís dels Francesos a Roma.
Aquesta analogia de Caravaggio no és només un intent d’equiparar la seva pintura a la del gran Buonarroti a fi de neutralitzar les crítiques romanes de l’època, sinó una proposta teològica d’alta volada. Caravaggio ens proposa a Jesús com a font de vida, perquè ens convida a prendre un camí de salvació. Si el braç de Déu que Miquel Àngel pintà s'estén per complet i culmina en la potència del seu dit per donar la vida, el de Caravaggio reprodueix la força d’aquest gest en Jesús. Ell, com a fill de Déu, estén el seu braç i el seu índex, tria a Mateu i el convida a seguir-lo. Aquesta imatge, a més de transmetre l’acte de la creació que salva, explica l’altra dimensió de la seva fe: la gratuïtat. De tots els homes possibles que Caravaggio representa en aquella escena, ens mostra que Jesús en tria un: Mateu. La fe és també un acte de gratuïtat màxima.
Una altra nivell de lectura d’aquesta obra es troba en la composició de l’obra. Els personatges representen a persones del temps de l’artista. La seva vestimenta, des de Jesús fins representació els joves de la taula del canvista passant per Mateu són persones perfectament identificables de l’època del pintor, començaments del segle XVII. Són models reals trets del propi entorn de Caravaggio. Així la pintura religiosa pren cos en la història de l’observador. La pintura no representa una idealització de la vida religiosa de l’època de Jesús, sinó mostra un Jesús que entra en la vida de l’observador de tal manera que la seva crida pot ser també feta a l’observador de la tela. Per això qualsevol persona del temps de Caravaggio podia identificar-se en alguns dels personatges i en Sant Mateu. Al mateix podem fer nosaltres si contextualitzem l’obra. Per l’elecció gratuïta de Jesús també es pot dirigir a qualsevol que miri el quadro. Quanta teologia es troba en aquesta obra. Val la pena, pels visitants de Roma, anar a l’església de Sant Lluís dels Francesos i contemplar la teologia d’aquesta magnífica obra de Caravaggio que es troba a la capella de Sant Mateu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.