La meva idea va ser visitar la fira d’ARCO amb l'obertura de gaudir i impregnar-me d'art. Vaig trobar propostes per aturar-s´hi. Pel meu gust tot va anar massa depressa, però molt bé el diàleg amb les obres i algunes galeries. La redescoberta d’artistes i de poètiques noves, crítica i silencis. Em vaig sentir connectada. Vaig comprar el catàleg d'ARCO per mostrar als meus alumnes. I pena de marxar, ja que en poc temps tens l'oportunitat de gaudir molt bones propostes de l'Art Internacional.
Les Galeries Senda, + R, Estrany-de la Mota i ADN a destacar. La Galeria Malbourg (amb representació de Barcelona i internacional) , La Galeria Joan Prats no cal dir-ho i de Madrid em va agradar molt les Galeries Cayón i Pilar Sierra. La Galeria finlandesa Forum Box es presentava de manera trencadora, com altres instal·lacions provocadores. Vaig observar vàries galeries d'Alemanya com Kuckey-Kuckey o com Gallery Taik Persons que vindrà a Loop Art. Interessants les propostes de Carroll Fletcher de London, i molt bé seguir gaudint de la Edward Tyler Nahem de New York amb els seus artistes consagrats.
Segur que em vaig perdre moltes coses, però impossible arribar a aprofundir en tot.
Vaig percebre una edició d’ARCO plena d’art contemporani, d’obres d’artistes emergents i artistes consolidats, on apareixien transparències, colors superposats, fragilitat en els metraquilats, llum i missatges en i a través de la mateixa, sons especials, art pobre, instal·lacions, on tots els sentits de la persona podien quedar sensibilitzats.
Em pregunto quan vas a una Fira així, on pots trobar espiritualitat. Per això vaig provar d’entrar en l’obra alguns artistes. Cada diàleg amb les obres per a mi va anar prenent nous sentits, sobretot en propostes fotogràfiques, que per sort cada cop es valoren més i hi ha més presència. Paisatges on el silenci impregna superfícies de metraquilats que protegeixen imatges fragmentades que expliquen espais detinguts en la mirada de la persona, o fotografies on la imatge congelada evoca sensacions noves. Per a mi un ARCO ple de sentit i de fons més enllà evidentment del concepte d’una Fira comercial. Em vaig qüestionar si el que mou realment l’adquisició d’obres d’art és realment el discurs de l’artista que hi ha al darrera, o l’etiqueta d’un preu a l’alça… Per això em vull quedar amb el que sent cada un dels artistes, amb la seva veritat profunda, amb el que els va moure un dia a expressar el que diuen les seves obres des de l’acció de l’esperit.
Algunes obres són anecdòtiques, altres cerquen un diventimento, altres van en la línia de crítica social, altres cerquen una qualitat en la mateixa realització i acabat tècnic com altres cerquen l’originalitat. Vaig observar un retorn a les avantguardes des d’uns artistes emergents amb nous sentits i nous espais de diàleg i ordre en el desordre, com per exemple evocacions indirectes de l’obra de Mondrian, amb els seus blancs de fons i línies negres per on s’enfila la mirada i crea nous recorreguts en l’obra. Espais quadrats de colors vius que rescaten intensitats i moments de vida. Cada color una sensació nova. Em connecta amb la Bauhauss.
La galeria Forum Box va presentar Mia Hamari amb les seves escultures en les que el temps ha passat deixant-hi petjada. La natura, parts d’animals morts, cabells humans, figures escolpides en les fustes que continuen amb restes de vida, representen la idea de vides passades, de somnis, de subconscient que evoquen en el temps rescatat en l’intent d’immortalitzar la vida mitjançant l’objecte del record que ens representa i presenta el subjecte.
El dilluns després de la Fira, vaig preguntar al grup més jove dels meus alumnes, si havien sentit a parlar d’ARCO, I em va sorprendre que un alumne diguès: “Sí, crec que és un lloc on exposen obres d’art que no entenc ni entendré mai.” Aquesta frase tant contundent, necessitava resposta ràpida. Vaig dir: “L’art no s’ha entendre, s’ha de sentir”… Oi que no pretens sentir un exercici de matemàtiques? En tot cas l’has d’entendre… L’art és per sentir, tot i que molts cops tenim tendència a intentar-lo racionalitzar, estructurar, interpretar… Kandinsky va dir que va veure un quadre per primer cop a la seva vida quan no va saber el títol de l’obra… va ser llavors que el va sentir sense objecte, amb llibertat des del que li va arribar directament a l’ànima, des de l’esclat de formes i colors…
Si es vol arribar a sensibilitzar a la persona, hi entren en joc tots els sentits. Aquest any ARCO tenia algunes obres amb so. Això feia que et trobéssis rotllanes d’espectadors mirant-escoltant el so d’una obra presentada al terra que permetia moviment i sons concrets. També destacaven obres fetes amb formes geomètriques que podien estar dins o fora de l’espai, en 2d i en 3d.
Us adjunto algunes fotos que vaig fer d’algunes de les galeries que he anomenat abans.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.