De nou una obra de Caravaggio,”L’enterrament de Jesús” em situa davant la inabastable profunditat del sentit de la fe. Aquesta pintura torna a implicar al seu espectador en una proposta de viure el cristianisme des de l’opció radical per Jesús. Com molt bé ha senyalat el pare Josep C. Laplana Caravaggio convida a qui mira la pintura a participar l’enterrament en el sepulcre. Sembla que l’espectador estigui convidat a incorporar-se en l’esforç que fan Josep d’Arimatea i Joan Evangelista per col·locar el cos inert de Jesús en la fosa sota la mirada de la Verge Maria, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena. Pel pare Laplana la figura de Josep d’Arimatea crida amb la mirada i el gest a l’espectador de l’obra a ajudar-lo sota la imprecació de “això ha passat per tu, per mi, per tots nosaltres. ¿M’ajudes?”
La vida de fe és una constant implicació en la causa de Jesús. La pietat popular ho ha reflectit en múltiples expressions que parlen de moltes maneres de com estar al costat de Jesús de forma clara fins i tot en els moments més durs. Recordo un cant, força difós durant la meva joventut, que era l’adaptació d’un espiritual negre. La lletra era prou explícita quan interrogava si l “hi eres tu quan el duien a la creu”. La resposta a la pregunta era de temor davant la possible responsabilitat en el fet contemplat “sovint quan penso això, tremolo, tremolo”. Reverència i abatiment. Altres cants litúrgics expressen també el mateix sentiment. En un altre cant “Tu ets el nostre Déu, salvador” les resposta compromesa és “som aquí”. Aquest és la resposta que comporta el seguiment de la causa de Jesús. L’afirmació d’una implicació total a l’Evangeli de la justícia i la pau.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.