Vés al contingut

Sant Pere Favre és un exemple de la mobilitat de la primera Companyia, que començà abans de la fundació de l'Orde. Favre no era a Roma ni quan es va expedir la butlla de 1540, ni en l'elecció del primer superior general el 1541, però –com altres- va deixar el seu vot per escrit. El món d'Ignasi s’internacionalitzava cada vegada més i els jesuïtes mantenien una relació personal o epistolar amb ell. En ser un orde nou, molt diferent dels anteriors ordes religiosos, ho havien d'aprendre tot; la pràctica de cadascú els ensenyà el que hom va definir com «la nostra manera de procedir».

Pere Favre de pas per Barcelona (1541-1542)

Fundada ja la Companyia oficialment, el primer jesuïta que arribà a Barcelona, el 1541, va ser el savoià Pere Favre, primer company d'Ignasi a París i primer sacerdot de la Companyia. Nascut el 1506 a Villaret (Savoia), es desplaçà a París i, al col·legi universitari de Santa Bàrbara, compartí allotjament amb Francesc Xavier i més tard amb Ignasi. Celebrà la seva primera missa a Montmartre el 15 d'agost de 1534, on els primers companys van fer els vots de pobresa, de castedat i de treballar a Terra Santa. Quan Ignasi va haver de deixar París per motius de salut, Favre restà com a cap del grup de companys fins que es van trobar de nou amb Ignasi a Venècia a principis de 1537. Ja a Roma, Pau III, el 1539, l’envià primer a Parma i després, el 1540, als col·loquis amb els protestants a les dietes de Worms i Ratisbona, com a company d’Ortiz, representant de Carles V. Amb el Dr. Ortiz vingué a Espanya, el 1541, per introduir la Companyia a la Universitat de Salamanca. Va entrar a Espanya pel Rosselló, i devia ser ja el mes de setembre quan va escriure en el seu Diari espiritual: «Aquest mateix any, en entrar a Espanya, vaig tenir gran devoció i sentiments espirituals per invocar els principats, arcàngels, àngels custodis i sants d'Espanya. Vaig sentir afecte especial cap a sant Narcís de Girona, santa Eulàlia de Barcelona, ​​la Mare de Déu de Montserrat [...]» i així cap als diferents sants de les ciutats per on passava. «A tots els suplicava que volguessin beneir la meva vinguda a Espanya i que m'ajudessin, amb la seva intercessió, perquè pogués fer algun bon fruit espiritual». No arribà fins a Salamanca, ja que quan estava a Galapagar, poble a prop de Madrid -on Ortiz tenia un benefici eclesiàstic-, rebé l’encàrrec d'Ignasi de tornar a Alemanya.

Escrivint als companys jesuïtes que vivien a Roma, els explicava la seva concepció de l'apostolat de la paraula, que ho sintetitzava segons les persones. Als nens, els ensenyava la doctrina cristiana, és a dir, l'evangeli i la pregària; a la gent culta -sacerdots, llicenciats- els donava els Exercicis Espirituals; i al poble els predicava els diumenges i festes, els confessava i conversava amb ells. Era sobretot un gran conversador.

De tornada a Barcelona, ​​va escriure a Ignasi donant-li compte del que havia fet des de l'última carta, afegint al final: «Arribem aquí a Barcelona aquest dissabte [25 de febrer] de nit i vam ser allotjats per mà del senyor virrei, marquès de Llombai [Francesc de Borja], que està molt aficionat a tots nosaltres, així com també la senyora marquesa, la seva dona [Leonor de Castro i Meneses, portuguesa], i per això sou obligats de tenir ses senyories molt contínuament en les vostres memòries». Borja vivia a la casa de l'Ardiaca, en l'actualitat l'Arxiu Històric Municipal de la ciutat.

Entre les persones que va trobar Favre a Barcelona, ​​Isabel Roser i Isabel de Josa projectaven viatjar a Roma per formar la branca femenina de la Companyia.

Favre s'acomiada d'Espanya a Barcelona (1546)

Pere Favre va residir gairebé un any a la Cort de Madrid per encàrrec d'Ignasi. Portava un temps urgint Araoz que anés a Madrid, ja que Favre havia d'assistir a la primera sessió del Concili de Trento i Ignasi ja havia destinat allà a Araoz. Tan bon punt arribà Araoz, Favre va emprendre el viatge a Itàlia: primer, a València i a Gandia, on el 2 de maig va posar la primera pedra del nou col·legi de Sant Sebastià de Gandia, i el dia 11 sortí de València cap a Barcelona, ​​on s’havia de embarcar. Arribà a la ciutat comtal a mitjan maig i passà un mes malalt amb tercianes. Cap al 10 de juny va començar a millorar, però de moment no hi havia vaixells cap a Itàlia, tot i que estaven anunciats per a finals de mes. Ja trobant-se bé, no va perdre el temps, «sobretot -diu ell- havent-hi aquí tanta collita». Predicà a les parròquies del Pi i de Sant Jaume i al monestir de Santa Clara, i va començar un orfenat. Per aquestes dates l'amic d'Ignasi, Jaume Caçador, va ser consagrat bisbe de Barcelona.

Es va embarcar en els últims dies de juny cap a Itàlia. El 7 de juliol ja era a Gènova i aviat arribà a Roma. Però en la primera comunicació del portuguès Bartomeu Ferrâo, secretari d'Ignasi, s'anuncià la inesperada mort de Favre: «El Reverend Mestre Pere Favre, que en el seu dia del senyor Sant Pere, primer d'agost, disposant el Senyor, va ser alliberat dels vincles d'aquesta mort, anant feliçment cap al Senyor [...]. Havent tant temps, al voltant de vuit anys, de la seva absència de Roma i peregrinació per tantes parts, en santa obediència, entrant aquí sa i bo a 17 de juliol, i per vuit dies gaudint-ne tots i els seus devots en el Senyor, després vuit dies sent visitat d'unes tercianes dobles, finalment el primer d'agost, com vaig dir, i dia del senyor Sant Pere ad Vincula, sent confessat dissabte a la nit, diumenge al dia oint missa i rebent el santíssim sagrament i l'extremunció, entre migdia i vespres, presents tots els que érem a casa, i molts dels devots en el Senyor nostre, que eren vinguts, amb molts senyals de la seva vida passada i de la que esperava eterna, va donar la seva ànima al seu Creador i Senyor».

Ignasi Vila, sj.

Fragments del llibre Els jesuïtes a la Rambla de Barcelona

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.